Kind

Dansa

informació obra


Direcció:
Franck Chartier, Gabriela Carrizo, Javier Guerrero
Autoria:
Gabriela Carrizo
Dramatúrgia:
Marc Villanueva Mir
Sinopsi:

Ja havíem vist Le jardin o Le salon, però 32 rue Vandenbranden va desfermar un tsunami de boca-orelles al Grec 2012 Festival de Barcelona. I, des d'aleshores, les produccions que la companyia belga Peeping Tom ha portat a la ciutat han despertat expectació molt abans que s'alcés el teló. No és només pel domini sobrehumà del cos que demostren alguns intèrprets sinó, en especial, per les atmosferes pertorbadores amb què embolcallen unes reflexions lúcides i no exemptes d'humor. Prenen la forma d'unes imatges hiperrealistes d'una bellesa enlluernadora emmarcades en escenografies especialment suggeridores. Qui els ha vist un cop, procura no perdre's una actuació posterior. Els va passar als espectadors que van veure Vader (Grec 2014), primer muntatge d'una trilogia de tema familiar que explorava les fantasies i la realitat en la ment d'un pare, ara avi, ingressat en una residència. Dos anys més tard, Moederaplicava tendresa i sarcasme a conceptes com la maternitat i la memòria.

Enguany, finalment, la trilogia es completa amb Kind, un muntatge dedicat als fills i filles, aquells infants que potser tenien petits papers en muntatges anteriors però que, ara, no només es converteixen en protagonistes sinó, també, en els ulls a través dels quals els espectadors veurem el món. I és que Kind adopta el punt de vista d'uns nens i nenes i d'uns adolescents amb tantes pors i desitjos com nosaltres mateixos, amb eleccions difícils per davant, ansietat, dubtes, canvis físics traumàtics... Tot passa en una escenografia que suggereix el territori ignot on el món exterior i el món interior dels infants es confonen i combinen, un bosc amb grans arbres i abruptes penya-segats que ha estat imaginat a partir del treball amb nens i adolescents durant el procés de creació i que s'acompanya d'una ambientació sonora amb un paper destacat. L'espectacle està dirigit conjuntament per Gabriela Carrizo i Franck Chartier, líders de la companyia, que han creat l'espectacle amb els ballarins i una mezzosoprano de Peeping Tom.


Crítica: Kind

14/07/2019

La distopía de Peeping Tom

per Elisa Díez

(...)

Kind se suma a la moda de las obras distópicas donde la realidad se lleva a un límite de atrocidades y donde la infancia se da la mano peligrosamente con el peor mundo adulto posible. Kind saca a Peeping Tom de los escenarios interiores, de sus típicos salones, y la escenografía de Justine Bougerol nos muestra el exterior, un bosque tenebroso al lado de un acantilado donde las bestias y la tiniebla tiñe de negro y azul oscuro el abanico de colores que debería tener cualquier infancia.

Sus recursos cinematográficos siguen muy presentes en Kind y esta estética capturan nuestra atención, la violencia que destiñe esta infancia incomoda en exceso. Y el humor tan típico de montajes anteriores se muestra en este caso en un formato que cuesta esbozar la sonrisa sin pararse a pensar de qué nos estamos riendo, si la parodia de humor negro es para reírse o para llorar.

La multidisciplinariedad de Kind deja la danza en un segundo plano, mucho menos presente que en el dos montajes que conforman la trilogía, y quizás para los que recordábamos más danza y menos teatralidad nos ha sabido a poco. Todo evoluciona y quizás Peeping Tom ha seguido su evolución natural. Veremos qué nos espera más allá de la trilogía, si nos sacan de la oscuridad.