Kind

Dansa

informació obra


Direcció:
Franck Chartier, Gabriela Carrizo, Javier Guerrero
Autoria:
Gabriela Carrizo
Dramatúrgia:
Marc Villanueva Mir
Sinopsi:

Ja havíem vist Le jardin o Le salon, però 32 rue Vandenbranden va desfermar un tsunami de boca-orelles al Grec 2012 Festival de Barcelona. I, des d'aleshores, les produccions que la companyia belga Peeping Tom ha portat a la ciutat han despertat expectació molt abans que s'alcés el teló. No és només pel domini sobrehumà del cos que demostren alguns intèrprets sinó, en especial, per les atmosferes pertorbadores amb què embolcallen unes reflexions lúcides i no exemptes d'humor. Prenen la forma d'unes imatges hiperrealistes d'una bellesa enlluernadora emmarcades en escenografies especialment suggeridores. Qui els ha vist un cop, procura no perdre's una actuació posterior. Els va passar als espectadors que van veure Vader (Grec 2014), primer muntatge d'una trilogia de tema familiar que explorava les fantasies i la realitat en la ment d'un pare, ara avi, ingressat en una residència. Dos anys més tard, Moederaplicava tendresa i sarcasme a conceptes com la maternitat i la memòria.

Enguany, finalment, la trilogia es completa amb Kind, un muntatge dedicat als fills i filles, aquells infants que potser tenien petits papers en muntatges anteriors però que, ara, no només es converteixen en protagonistes sinó, també, en els ulls a través dels quals els espectadors veurem el món. I és que Kind adopta el punt de vista d'uns nens i nenes i d'uns adolescents amb tantes pors i desitjos com nosaltres mateixos, amb eleccions difícils per davant, ansietat, dubtes, canvis físics traumàtics... Tot passa en una escenografia que suggereix el territori ignot on el món exterior i el món interior dels infants es confonen i combinen, un bosc amb grans arbres i abruptes penya-segats que ha estat imaginat a partir del treball amb nens i adolescents durant el procés de creació i que s'acompanya d'una ambientació sonora amb un paper destacat. L'espectacle està dirigit conjuntament per Gabriela Carrizo i Franck Chartier, líders de la companyia, que han creat l'espectacle amb els ballarins i una mezzosoprano de Peeping Tom.


Crítica: Kind

13/07/2019

Sensorial without sense

per Alx Phillips

Kind (Child) is the third part in a trilogy by visceral theatre troupe Peeping Tom. Created by Gabriela Carrizo and Franck Chartier, who met as dancers with Belgian company Ballets C de la B, it joins Vader (Father) and Moeder (Mother) in its aim to break taboos associated with the 'unholy' trinity of family members through a highly personalised dance-theatre language. 

Kind's co-creators, who are also parents, wished to examine the archetypes of childhood. Unlike their other works which have indoor settings, Kind unfolds in the treacherous forest of fairy tale, where capricious spirits infest the natural world. "We question from the start why this kid is alone," says Chartier: "is she an orphan, or has she been abandoned..?" The Romantic notion of childhood innocence seems misplaced in a modern conflictive, egotistical territory, where violence and sex is ever present and has become banal. 

Image-rich scenes and twisted uncanny movement suggest the paintings of Hieronymus Bosch or the macabre maniacal world of the Quay Brothers, pioneers in stop motion animation. The child's insatiable physical and emotional needs are expressed in the inspired casting of voluptuous mezzo-soprano Eurudike De Beul, whose operatic voice brings Wagnerian melodrama to a child's bawling and self-centredness. 

Yet Kind was notable in its early trajectory as a theatre piece, and seemed both underweight in characterisation and theme, and overstretched in narrative. Much seemed focused on creating an ambience; a forest and a child lost is well-trodden territory in literature, yet unlike Alice in her Wonderland, interactions here seemed incidental rather than influential, and the child's perspective too fragile.