Krum

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, la Factoria Escènica Internacional, Teatre Lliure
Autoria:
Hanoch Levin
Traducció:
Sergi Belbel, Roser Lluch
Direcció:
Carme Portaceli
Intèrprets:
Pere Arquillué, Pepa López, Ferran Carvajal, Oriol Guinart, Albert Pérez, Carme González, Joan Negrié, Gabriela Flores, Lluïsa Castell, Rosa Boladeras, Jordi Collet
Escenografia:
Paco Azorín
Assesoria de moviment:
Ferran Carvajal
Vestuari:
Antonio Belart
Il·luminació:
Maria Domènech
So:
Jordi Collet «Sila»
Ajudantia de direcció:
Ricard Soler i Mallol
Sinopsi:

L’autor més destacat de la dramatúrgia israeliana arriba als escenaris barcelonins amb la història tragicòmica d‘un home que no ha fet res a la vida i que torna a un lloc on no ha passat res des que va marxar.

Krum (un nom que en llengua hebrea significa ‘crosta’) torna a casa després d’un llarg viatge. A la maleta no hi porta cap regal, només roba bruta, però la seva vida no sembla gaire més plena: no s’ha fet ric, no ha trobat l’amor i, per descomptat, tampoc no ha triomfat. En arribar a casa, però, descobrirà que no hi ha canviat res: el seu és un món paralitzat i apàtic que no ha avançat, on ningú no ha desenvolupat cap projecte. Naixements, casaments i funerals són els únics esdeveniments destacables, uns fets que Krum es mira com a espectador passiu, com si fos en un teatre on s’escenifiquen les seves pors i fantasies. Amb un humor esmolat i una ironia de vegades sagnant, Levin retrata un món que potser és el mateix que tots habitem, un microcosmos que ens parla de diferents aspectes de la condició humana.

Crítica: Krum

06/07/2014

Dansant en la buidor

per Iolanda G. Madariaga

Carme Portaceli ens acosta a l'obra d'un dels dramaturgs israelians més reconeguts en l'escena internacional: Hanoch Levin (1943-1999). "El Crosta" (Krum, en hebreu) és el malnom d'un personatge sense cap talent especial que no ha fet cap cosa digna de menció a la vida. Entra a escena, procedent d'un llarg viatge, amb una maleta plena de roba bruta i res més. Retorna a casa; al seu entorn res no ha canviat: la família, els amics, els veïns, l'antiga amant ocasional... tots porten la mateixa vida anodina, trista i grisa d'abans del viatge. Carme Portaceli, sempre atenta a la descoberta de noves dramatúrgies, es proposa il·lustrar tota aquesta grisor i buidor: s'envolta de grans actors, actors i actrius amb solvència que es lliuren de ple als seus personatges. Però, malgrat el poderós elenc encapçalat per Pere Arquillué, l'espectacle no aconsegueix arrencar el vol. Hi han moments molt interessant en que, en una mena de brechtianisme actual, els actors s'acaren al públic. Hi ha també un interessant treball escenogràfic de Paco Azorin amb una proposta low cost molt eficaç. Un fil irònic amb tendència al sarcasme travessa l'espectacle, però els personatges, en la seva apatia, se'ns mostren incapaços de quelcom més que de subsistir... I un bri de pietat s'escola en el retrat d'aquests no ningú. Per un moment, tornem a aquella fira solitària i decadent del Ball trampa (X. Durringer; 1994) que la mateixa Portaceli va portar al Nou Tantarantana el 2001; sols que El Crostra ens ha portat a un no-lloc/no-temps  massa concrets i definits per a que l'espectacle pugui definitivament volar.