Krum

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, la Factoria Escènica Internacional, Teatre Lliure
Autoria:
Hanoch Levin
Traducció:
Sergi Belbel, Roser Lluch
Direcció:
Carme Portaceli
Intèrprets:
Pere Arquillué, Pepa López, Ferran Carvajal, Oriol Guinart, Albert Pérez, Carme González, Joan Negrié, Gabriela Flores, Lluïsa Castell, Rosa Boladeras, Jordi Collet
Escenografia:
Paco Azorín
Assesoria de moviment:
Ferran Carvajal
Vestuari:
Antonio Belart
Il·luminació:
Maria Domènech
So:
Jordi Collet «Sila»
Ajudantia de direcció:
Ricard Soler i Mallol
Sinopsi:

L’autor més destacat de la dramatúrgia israeliana arriba als escenaris barcelonins amb la història tragicòmica d‘un home que no ha fet res a la vida i que torna a un lloc on no ha passat res des que va marxar.

Krum (un nom que en llengua hebrea significa ‘crosta’) torna a casa després d’un llarg viatge. A la maleta no hi porta cap regal, només roba bruta, però la seva vida no sembla gaire més plena: no s’ha fet ric, no ha trobat l’amor i, per descomptat, tampoc no ha triomfat. En arribar a casa, però, descobrirà que no hi ha canviat res: el seu és un món paralitzat i apàtic que no ha avançat, on ningú no ha desenvolupat cap projecte. Naixements, casaments i funerals són els únics esdeveniments destacables, uns fets que Krum es mira com a espectador passiu, com si fos en un teatre on s’escenifiquen les seves pors i fantasies. Amb un humor esmolat i una ironia de vegades sagnant, Levin retrata un món que potser és el mateix que tots habitem, un microcosmos que ens parla de diferents aspectes de la condició humana.

Crítica: Krum

06/07/2014

Humor i cinisme per retratar buidors vitals

per Núria Cañamares

Com es pot viure una vida sense viure-la? El reconegut autor israelià Hanoch Levin respon aquesta incongruent pregunta amb Krum, un espectacle protagonitzat per un antiheroi que llença frases d'aquesta índole: "Ja em coneixes. Vull moltes coses, però no faig mai res", "No m'agrada que dipositin esperances en mi" o "Visc empresonat entre murs d'avorriment".

Avergonyit de la seva vida, doncs, però alhora incapaç d'actuar per canviar-la, Krum ('El crosta', interpretat per un encertat Pere Arquillué) deambula pel seu món demacrat, amb companys de viatge tan perduts com ell. Aquest context podria tirar enrere més d'un espectador a veure l'obra, però cal donar-li un vot de confiança ja que el text –amb diàlegs àgils i punxegudes reflexions– combina amb encert la cruesa del què passa amb gran sentit de l'humor i un cinisme deliciós.

La posada en escena juga també un paper clau a l'hora de treure ferro a l'assumpte i oxigenar la peça, ja sigui amb la intervenció de nous personatges (n'apareixen una desena, tots amb el seu sobrenom i minuciosament caricaturitzats), la interpel·lació directa amb el públic o músiques discotequeres coreografiades. Per cert, brillant l'ús d’alguns efectes com ara la càmera lenta i d'altres (que no revelarem) molt gràfics; i original l'escenografia, dotada d'una estructura segellada amb el nom del protagonista, amb portes i escales laterals, dins la qual cinc sofàs són suficients pel desenvolupament de l'acció. Es podria haver resolt de moltes maneres, però aquesta contribueix a nodrir de buidor i certa inutilitat l'espai vital del protagonista.

Krum, d'uns 90 minuts de durada, acaba fent-se amb l'empatia del públic, que va modificant gradualment la seva relació amb els personatges i, inevitablement, acaba decidint internament el futur de cadascun d'ells.