Krum

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, la Factoria Escènica Internacional, Teatre Lliure
Autoria:
Hanoch Levin
Traducció:
Sergi Belbel, Roser Lluch
Direcció:
Carme Portaceli
Intèrprets:
Pere Arquillué, Pepa López, Ferran Carvajal, Oriol Guinart, Albert Pérez, Carme González, Joan Negrié, Gabriela Flores, Lluïsa Castell, Rosa Boladeras, Jordi Collet
Escenografia:
Paco Azorín
Assesoria de moviment:
Ferran Carvajal
Vestuari:
Antonio Belart
Il·luminació:
Maria Domènech
So:
Jordi Collet «Sila»
Ajudantia de direcció:
Ricard Soler i Mallol
Sinopsi:

L’autor més destacat de la dramatúrgia israeliana arriba als escenaris barcelonins amb la història tragicòmica d‘un home que no ha fet res a la vida i que torna a un lloc on no ha passat res des que va marxar.

Krum (un nom que en llengua hebrea significa ‘crosta’) torna a casa després d’un llarg viatge. A la maleta no hi porta cap regal, només roba bruta, però la seva vida no sembla gaire més plena: no s’ha fet ric, no ha trobat l’amor i, per descomptat, tampoc no ha triomfat. En arribar a casa, però, descobrirà que no hi ha canviat res: el seu és un món paralitzat i apàtic que no ha avançat, on ningú no ha desenvolupat cap projecte. Naixements, casaments i funerals són els únics esdeveniments destacables, uns fets que Krum es mira com a espectador passiu, com si fos en un teatre on s’escenifiquen les seves pors i fantasies. Amb un humor esmolat i una ironia de vegades sagnant, Levin retrata un món que potser és el mateix que tots habitem, un microcosmos que ens parla de diferents aspectes de la condició humana.

Crítica: Krum

05/07/2014

Grans dosi de cinisme en un quadre farsesc

per Jordi Bordes

Personatges sense més intenció que no morir. D’una buidor absoluta. Cansats de sí mateixos i víctimes del seu propi menfotisme. Amb unes històries caricaturitzables, que podrien donar per retrarta-los en un Stand’up comedy. Caminant sempre amb calçotets. Rebregant-se en la buida desesperació. Sent covards i mentiders. Aquest és el panorama que serveix Hanoch Levin. Portaceli els ha insuflat una farsa, per definició, desmesurada. Això provoca un terratrèmol de contradiccions. Perquè el riure que provoca és d'incrèdul, una riallada glaçada perquè, en realitat, un se'n riu de la pròpia misèria humana de la qual tots en formem part.

Si l'any passat, Portaceli va servir-se puntualment de l'Aznaridad de Manuel Vázquez Montalbán per a dibuixar el Televisor & misèria de la II Transició (per fer escarni del consumisme i de la societtat idiota que no és capaç de veure l'engany) ara hi ha un text de Levin de personattges poca-soltes però amb instants de lucidesa sincera que reconeix uns desisgs puerils, ingenus, impossibles del protagonista Krum (El crosta), que interpreta Pere Arquillué. No és un paper senzill perquè salta del món primari i barrut del Makinavaja (tot i que ni tant sols sigui capaç d'atracar una peixatera) al dolorós del monòleg Primer amor, de Beckett.

L'espai, el moviment, el repartiment correspon als de l'equip habitual de Factoria mEscèica internacional, que lidera la mateixa Portaceli. La directora insaciable perquè el teatre sigui de denúncia, de compromís, s'ha decantat per unes posades en escena molt existencialistes, de blancs i negres, que deixen la veritat crua despeullada perque tothom en faci escarni. Un equilibri molt dificultós. En l'estrena, el públic seguia les indicacions dels actors (s'hi refereixen, puntualment) però es mantenia callat en alguns dels gags més incendiaris. I és que en l'aire exagerat, costa identificar-se amb els personatges.