La col·lecció

Teatre

informació obra


Direcció:
Albert Prat, Sigrun Fritsch
Traducció:
Víctor Muñoz i Calafell
Intèrprets:
Òscar Intente, Alberto Díaz, Laura Pujolàs, Sergi Torrecilla
Escenografia:
Xesca Salvà
Il·luminació:
Sergi Torrecilla
Vestuari:
Nídia Tusal
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Ignasi Guasch
So:
Joan Solé
Producció:
Maria G. Rovelló
Companyia:
Alumnes màster Fira Tàrrega
Sinopsi:

Una trobada en un hotel desencadena l’acció d’aquesta obra de text, en clau de thriller, que explora la relació entre dues parelles que es dediquen al disseny de moda. Una peça inquietant de Harold Pinter sobre les múltiples cares de la veritat i sobre la lluita cruel i dolorosa per esbrinar-la, que es representa per primer cop a l’Estat espanyol. Com va dir l’autor en rebre el Nobel de Literatura, «a vegades creus que tens la veritat d’un moment i, aleshores, se t’esmuny de les mans i s’escapa».

Crítica: La col·lecció

19/09/2015

Gran text i bons actors

per Iolanda G. Madariaga

De “Teatre Teatre” qualifica FiraTàrrega aquesta proposta de La Ruta 40. No es tracta d’innovar, ni de cercar nous camins per a les arts escèniques sinó d’oferir un espectacle teatral dins els cànons del teatre de text i l’escenari a la italiana. Per fer-ho s’escull, això sí, un autor hores d’ara indiscutible com és Harold Pinter. La col·lecció (1961) és una obra primerenca del premi Nobel britànic que gira al voltant d’una hipotètica relació extraconjugal esporàdica. Malgrat pertànyer al primer període de l’obra dramàtica de Pinter, La col·lecció conté totes les característiques “pinterianes” i la mirada calidoscòpica envers la realitat que distingeixen l’autor. La Ruta 40 ha il·lustrat l’obra situant-nos davant una escenografia sintètica amb alguns trets de realisme innecessaris al nostre entendre. La convenció dels dos habitacles enfrontats funciona força bé i el telèfon públic al fons equidistant als habitatges esdevé del tot banal a més de restar contemporaneïtat a la peça. Albert Prat fa una direcció senzilla i efectiva respectant el ritme intern del text i els seus eloqüents silencis. Compta amb quatre bons actors: Òscar Intente, Alberto Díaz, Laura Pujolàs i Sergi Torrecillas que elaboren uns personatges inquietants, capaços de mantenir la “seva veritat” fins al final amb l’objectiu que l’espectador reescrigui la seva pròpia versió de la història. Potser cal llimar alguna cantarella molesta, però aquesta “col·lecció” és una bona manera d’endinsar-se en l’obra d’un dels autors més representatius de la segona mitat del segle XX. 


Trivial