La dona del tercer segona

Teatre

informació obra


Autoria:
Víctor Borràs
Direcció:
Ivan Benet
Intèrprets:
Àurea Márquez
Sinopsi:

La dona del tercer segona té prop de cinquanta anys, treballa en un supermercat fent de carnissera i avui ha demanat plegar abans per arribar a temps a la reunió de l'escala. Es diu Raquel i viu amb el seu fill, i avui s’explica davant de la seva comunitat. Explica un fet relacionat amb les malalties mentals i amb l’estigma que arrosseguen les persones que en pateixen alguna. La Raquel demana un favor d’aquells que són difícils de demanar, i de concedir. Prepareu-vos a escoltar les preguntes, potser sense resposta, que us formularà la dona del tercer segona, i a descobrir entre el monòleg que pronuncia una història que us atraparà i tractarà de fer-vos reflexionar. Potser les veïnes i els veïns només som un rostre, una ombra i una pregunta que flota. Ens atrevim a mirar-nos i a escoltar-nos?

La dona del tercer segona és una nova proposta de Teatre Nu, una companyia amb seu a Sant Martí de Tous (l’Anoia) que considera el teatre com un art comunitari i que en vint anys de vida ha produït dinou espectacles, entre propostes per a públic adult i per a públic familiar. El text és de Víctor Borràs, actor i dramaturg format a l’Institut del Teatre i amb tota la seva trajectòria artística al Teatre Nu, i el dirigeix en aquesta ocasió Ivan Benet, actor i director que ja havia dirigit i coescrit amb Borràs un dels últims espectacles de la companyia, La lleugeresa i altres cançons. Com a única intèrpret, una Àurea Márquez que és actriu de teatre (Pedra de tartera, Santa Joana dels escorxadors, Mort de dama, Hedda Gabler, Vida privada...) i cinema (El perquè de tot plegat, A la ciutat...), a més de televisió (Poblenou, Ventdelplà, La Riera, Com si fos ahir...). Márquez va obtenir el premi Memorial Margarida Xirgu l’any 2011, i enguany participa també en una altra posada en escena de la Sala Atrium per al Grec 2021: M’hauríeu de pagar.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La dona del tercer segona

12/09/2021

Aprendre a respirar

per Pep Vila

Sí, i a respirar bé. I profundament. Per què si no, avís per a navegants, pots arribar a ofegar.te veient "La dona del tercer segona". I no, no és per incomoditat, ni per la calor, sinó per què com a espectador et sentiràs interpel.lat des del primer minut...vaja! què dic com a espectador? no, com a participant en una imaginària assemblea de veïns. Què avorrides són, oi? Doncs aquí no. Per què quan ja portes una bona estona discutint de pressupostos o altres, i quan semblava que ja podries marxar a sopar...apareix aquella veïna amb la qual has coincidit poques vegades i que per descomptat, mai no havia acudit a una assemblea d'aquesta mena.

I vé a parlar.nos, segurament d'allò que ja sabem. I vé a demanar.nos vàries coses: que l'escoltem, que intentem comprendre.la, que aportem alguna solució, ajuda o fins i tot ens demanarà quelcom sorprenent.

Per tant, aquesta angoixant i claustrofòbica "Dona del tercer segona" no és solament un monòleg sinó un enfrontament Àurea Márquez-resta de veïns. Una dona que passa per diversos estats en el seu "speech": des de la timidesa per parlar en públic a convertirse en la portaveu d'un crit desesperat que deixarà al veï/espectador certament tocat. Per tant, l'objectiu està complert: la desesperació que sofreix la protagonista per un problema familiar, atribuïnt la culpabilitat no solament a aquesta situació i a ella, sinó a qui l'ha pogut crear, i que també pot venir donada per la seva situació monoparental, per maltractaments o pel menyspreu que ha generat la qüestió entre la comunitat. Per tant aquí rebrà tothom, fins i tot un sistema sanitari que de vegades es treu de sobre els problemes.

Dura, sense concessions, amb una Àurea Márquez pur lament, pura cataracta d'emocions, i que al meu entendre broda una de les seves millors interpretacions. I és que ella sí que sap respirar.