La dona del tercer segona

Teatre

informació obra


Autoria:
Víctor Borràs
Direcció:
Ivan Benet
Intèrprets:
Àurea Márquez
Sinopsi:

La dona del tercer segona té prop de cinquanta anys, treballa en un supermercat fent de carnissera i avui ha demanat plegar abans per arribar a temps a la reunió de l'escala. Es diu Raquel i viu amb el seu fill, i avui s’explica davant de la seva comunitat. Explica un fet relacionat amb les malalties mentals i amb l’estigma que arrosseguen les persones que en pateixen alguna. La Raquel demana un favor d’aquells que són difícils de demanar, i de concedir. Prepareu-vos a escoltar les preguntes, potser sense resposta, que us formularà la dona del tercer segona, i a descobrir entre el monòleg que pronuncia una història que us atraparà i tractarà de fer-vos reflexionar. Potser les veïnes i els veïns només som un rostre, una ombra i una pregunta que flota. Ens atrevim a mirar-nos i a escoltar-nos?

La dona del tercer segona és una nova proposta de Teatre Nu, una companyia amb seu a Sant Martí de Tous (l’Anoia) que considera el teatre com un art comunitari i que en vint anys de vida ha produït dinou espectacles, entre propostes per a públic adult i per a públic familiar. El text és de Víctor Borràs, actor i dramaturg format a l’Institut del Teatre i amb tota la seva trajectòria artística al Teatre Nu, i el dirigeix en aquesta ocasió Ivan Benet, actor i director que ja havia dirigit i coescrit amb Borràs un dels últims espectacles de la companyia, La lleugeresa i altres cançons. Com a única intèrpret, una Àurea Márquez que és actriu de teatre (Pedra de tartera, Santa Joana dels escorxadors, Mort de dama, Hedda Gabler, Vida privada...) i cinema (El perquè de tot plegat, A la ciutat...), a més de televisió (Poblenou, Ventdelplà, La Riera, Com si fos ahir...). Márquez va obtenir el premi Memorial Margarida Xirgu l’any 2011, i enguany participa també en una altra posada en escena de la Sala Atrium per al Grec 2021: M’hauríeu de pagar.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La dona del tercer segona

09/09/2021

Una verdad demasiado presente

per Elisa Díez

(...)

El texto de Víctor Borràs Gasch tiene algo de quirúrgico, una reconstrucción de los hechos desde una aparente simpatía que lleva a empatizar con Raquel, la vecina con una verborrea incoherente por minutos, pero a la que se le ha ido de las manos su vida al intentar esconder un secreto a voces y que llega para saldar cuentas consigo misma y con su comunidad de vecinos.


Sensacional y entregada Àurea Márquez que es capaz de masticar un personaje árido, lleno de aristas, capas y que desprende dolor desde la primera coma. Tanto la dirección de Ivan Benet como la escenografía de Claudia Vila y el espacio sonoro de Guillem Llotje nos introducen en la acción a un ritmo lento pero al mismo tiempo sofocante, tanto que llega un punto en el que te gustaría gritar más alto que la propia Raquel.


La dirección de Ivan Benet centra su atención en la palabra, en el texto y desnuda la puesta en escena, la caja vacía de la Sala Atrium retumba y se llena de angustia, una excelente metáfora del callejón sin salida en la que encuentra Raquel. Sólo se rompe esa sensación con las proyecciones de vídeo de su hijo, una curiosa mezcla de realidad y ficción, que relaja la tensión y busca romper los estigmas de arrastran las enfermedades mentales consigo.


La dona del tercer segona nos muestra una verdad de las que tenemos al lado aunque no nos demos cuenta. Un monólogo lleno de matices donde el poder de la escucha es indispensable para que el mensaje llegue, cale y nos haga cuestionarnos el porqué antes de que la verdad ficcionada se convierta en una realidad más que presente.