La dona del tercer segona

Teatre

informació obra


Autoria:
Víctor Borràs
Direcció:
Ivan Benet
Intèrprets:
Àurea Márquez
Sinopsi:

La dona del tercer segona té prop de cinquanta anys, treballa en un supermercat fent de carnissera i avui ha demanat plegar abans per arribar a temps a la reunió de l'escala. Es diu Raquel i viu amb el seu fill, i avui s’explica davant de la seva comunitat. Explica un fet relacionat amb les malalties mentals i amb l’estigma que arrosseguen les persones que en pateixen alguna. La Raquel demana un favor d’aquells que són difícils de demanar, i de concedir. Prepareu-vos a escoltar les preguntes, potser sense resposta, que us formularà la dona del tercer segona, i a descobrir entre el monòleg que pronuncia una història que us atraparà i tractarà de fer-vos reflexionar. Potser les veïnes i els veïns només som un rostre, una ombra i una pregunta que flota. Ens atrevim a mirar-nos i a escoltar-nos?

La dona del tercer segona és una nova proposta de Teatre Nu, una companyia amb seu a Sant Martí de Tous (l’Anoia) que considera el teatre com un art comunitari i que en vint anys de vida ha produït dinou espectacles, entre propostes per a públic adult i per a públic familiar. El text és de Víctor Borràs, actor i dramaturg format a l’Institut del Teatre i amb tota la seva trajectòria artística al Teatre Nu, i el dirigeix en aquesta ocasió Ivan Benet, actor i director que ja havia dirigit i coescrit amb Borràs un dels últims espectacles de la companyia, La lleugeresa i altres cançons. Com a única intèrpret, una Àurea Márquez que és actriu de teatre (Pedra de tartera, Santa Joana dels escorxadors, Mort de dama, Hedda Gabler, Vida privada...) i cinema (El perquè de tot plegat, A la ciutat...), a més de televisió (Poblenou, Ventdelplà, La Riera, Com si fos ahir...). Márquez va obtenir el premi Memorial Margarida Xirgu l’any 2011, i enguany participa també en una altra posada en escena de la Sala Atrium per al Grec 2021: M’hauríeu de pagar.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La dona del tercer segona

05/07/2022

La salut mental a escena

per Marc Sabater

La salut mental és un d’aquells problemes que es mouen en el terreny dels tòpics fins que toca viure’ls en pròpia pell. És aleshores quan tot el seguit de premisses associades a aquesta circumstància esdevenen reals i, molt sovint, fins i tot més transcendents que quan es circumscrivien al terreny teòric. Abordar sense embuts el tema i portar-lo fins a extrems aparentment impossibles és una de les virtuts de La dona del tercer segona, un text de Víctor Borràs que, a més, facilita a Àurea Márquez una plataforma des de la qual desplegar el seu bon fer actoral.

La dona del tercer segona és un monòleg en la qual una veïna ‘compareix’ a la reunió de la seva comunitat de veïns per admetre que l’incident que s’hi ha registrat és, indirectament, culpa seva i, més important, demanar-los un favor extremadament controvertit davant del qual els veïns —el públic en aquest cas— no poden quedar indiferent.

Borràs encerta en dosificar la càrrega de fons de manera que l’espectacle s’emporta per endavant tot el que troba i dibuixa molt bé el personatge central i únic per afegir al conjunt tot un seguit de lectures que permetin als espectadors fer-se la seva pròpia composició de lloc. Qui té problemes de salut mental? Els problemes de salut mental són individuals o resultat d’un context? S’irradien fins a esdevenir col·lectius?

Aquest monòleg in crescendo acaba convertit en un veritable tour de force de Márquez, defensant el seu personatge a capa i espasa, amb una enorme energia i, sobretot, amb un gran encert tècnic. I això que la seva creació és perillosa. La protagonista es mou en aquell fil tant prim que separa la versemblança de l’esperpent i guanya la partida. La seva és una gran interpretació, pròpia de la gran actriu que és i cal agrair a Ivan Benet, el director, que hagi sabut treure tot aquest suc i, a la vegada, l’hagi contingut per evitar que s’esbarriï.

L’escenografia de Clàudia Vilà i les projeccions d’Anna Oset aconsegueixen, per si tot plegat no fos prou, afegir més capes de discurs a la proposta, reforçar-ne l’element tràgic i, en definitiva, portar el conjunt un punt més enllà.