La fortuna de Sílvia

Teatre

informació obra


Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Teatres en Xarxa
Intèrprets:
Anna Alarcón, Muntsa Alcañiz, Albert Baró, Laura Conejero, Berta Giraut, Pep Munné, Dana Michel
Autoria:
Dana Michel
Sinopsi:

Amb aquesta obra d’una modernitat sorprenent, se’ns revela el Sagarra més personal i universal. En una ciutat europea de 1935 a 1945, Sílvia, una mare vídua i els seus dos fills, es veuen condicionats per una guerra que resulta determinant a l’hora d’abordar la seva felicitat i l’acceptació del propi destí davant d’una societat que fomenta la hipocresia.

Laura Conejero, finalista en la categoria d'actriu. Premis de la Crítica 2016

Crítica: La fortuna de Sílvia

19/12/2016

Visions femenines de la guerra

per Toni Polo

Sagarra ens posa davant d’un joc de contrastes arran de la guerra. Una vídua tendra; una parella de fills encantadors; una germana odiosa i rancuniosa; un veí aventurer i romàntic. La guerra farà que cada personatge evolucioni en una direcció diferent fins a posar en evidència els valors de cadascú. El conflicte, espectacularment representat amb projeccions brutals, lluminoses, estruendoses que separen cada acte, irromp en les vides d’aquesta família modesta.

La pèrdua del marit i la por (el convenciment) de perdre el fill a la guerra converteixen la Sílvia en una persona pel damunt del bé i del mal, patèticament feliç en la seva desgràcia, en el seu “orgull de miserable”. La seva germana, pel què diran, manté la desafortunada família.

Mentre el fill, tal com ella sap, no supera la guerra, la filla esdevé l’antítesi de la seva mare fins al punt de convertir-se, amb tot el carinyo del món, a les maneres de viure de la seva tia. El contrapunt el posa l’amic d’esperit lliure, de parla excessivament grandiloqüent (realment cal que reciti així?) i amic del vi de Madeira i del xampany.

El fill, un jove idealista, massa entranyable fins a esdevenir decididament cursi, representa tots els ideals de la mare. És significatiu que la vida premiï, en canvi, els ideals de la germana, és a dir, els de la tia.

Sílvia contrasta amb els altres personatges: amb la seva germana, símbol de l’enveja més cruel; amb el seu amic, que no aconsegueix arrencar-la de la seva insòlita pau interior; amb la seva filla, que passarà a reencarnar tots els valors que ella ha rebutjat durant la seva vida.

Sembla, però, com si a les pàgines de Sagarra hi hagués molta més ‘chicha’ que la que se’ns mostra a la representació. Les visions femenines de la guerra esdevenen la part més interessant de l’obra, per sobre d’uns personatges (impecable la filla, Diana) que crec que perden una mica de força en una posada en escena, amb espectadors a les dues bandes i els finestrals a una banda, que fa que part del públic es perdi matisos i, en algun cas, es perdi part dels diàlegs