Un Sagarra estrany
és aquest text que posa en escena Jordi Prat. Escrita el 1947, La fortuna de
Sílvia s’enquibeix en la trajectòria de l’escriptor com una peça de superació
del costumisme i el drama rural que havia marcat la seva etapa anterior.
Sagarra situa els seus personatges en un entorn urbà, el d’una indefinida
ciutat europea, en una cronologia molt significativa, la dècada que va de 1935
a 1945. Malgrat les novetats en la temàtica i situació, no hi ha en aquesta
obra cap mena de recerca formal: els tres actes es succeeixen cronològicament el
primer el 1935, el segon al 1940 i el tercer al 45. Això sí, Sagarra impregna
els seus personatges d’un sentir i una manera de fer força allunyats dels seus
drames anterior, en l’esperit de desastre que plana sobre Europa després de la
Segona Guerra Mundial. Sílvia és una dona intel·ligent, sensible i bonica que
la mort prematura d’un marit amant, ha abocat a sobreviure amb els seus fills
de la caritat de la seva germana. El fill/Albert Baró adora la mare, la
filla/Anna Alarcón és una jove vital i plena d’il·lusió. Sílvia/Laura Conejero
se sap afortunada d’haver viscut una autèntica història d’amor amb el seu
marit, malgrat l’enveja i el menyspreu de la seva germana Emília/Muntsa
Alcañiz. La Guerra apareix aquí com la circumstància ineludible que marcarà el
destí dels protagonistes. La Guerra és l’anivelladora que posa tothom al seu
lloc: als “inadaptats” als aboca a un indret fora de la miserable realitat que
els envolta on, malgrat tot, continuen gaudint de la pròpia fortuna mentre esperen
el retrobament amb els altres inadaptats que ja no hi són. Jordi Prat ha portat
a escena aquesta Sílvia amb una gran elegància. Laura Conejero s’erigeix en la
protagonista absoluta que demana el seu paper. Al seu voltant, fills, germana i
amic esdevenen comparses més o menys afortunats i, a voltes, un tant pujats de
to. Els petits apunts cinematogràfics en els entreactes ajuden a contrastar la
realitat que encercla l’acció, emmarcant-la, amb la serena llibertat que
reclama i viu la protagonista. Cal remarcar que La fortuna de Sílvia està
recollint l’èxit que els seus contemporanis li negaren i bona part d’aquest
èxit s’ha de repartir també amb l’espectacular vestuari que ha dissenyat Míriam
Compte i a l’espai escènic de Bibiana Puigdefàbregas.
