La nena que vivia en una capsa de sabates

Teatre | Familiar

informació obra


Companyia:
Zum-Zum Teatre
Autoria:
Ricardo Alcántara
Adaptació:
Ramon Molins Marqués
Direcció:
Ramon Molins Marqués
Intèrprets:
Begonya Ferrer Pernia
Composició musical:
Antoni Tolmos
Vestuari:
Zum-Zum Teatre i Pepa Piquer
Escenografia:
Zum-Zum Teatre
Il·luminació:
Miquel Arbizu
Producció:
Zum-Zum Teatre
Estrena:
Estrena a la Mostra d'Igualada 2014
Sinopsi:

Una nena vivia en una capsa de sabates. Allí s’hi avorria una mica però, d’altra banda, se sentia molt segura. No obstant això, un dia va trobar un llapis, va dibuixar un porta i va sortir a veure món. Després va dibuixar una papallona, una flor… Fins que un dia va ensopegar amb una pilota. Juguen juntes i la nena s’ho passa molt bé, però aquesta resulta massa petita per allotjar els seus somnis.

Edat recomanada: 3 a 6 anys

Crítica: La nena que vivia en una capsa de sabates

29/04/2014

Atrevir-se a somiar

per Núria Cañamares

Una porta per atrevir-se a somiar. Literalment. Zum-Zum Teatre convida els més petits a vèncer les pors i descobrir nous mons tot jugant i fent nous amics. Un espectacle pensat per a ells amb dibuixos animats, colors, música i moviment.

La introducció, amb dibuixos de traç fi sobre una pantalla i l’explicació d’una veu en off, capta ràpidament l’atenció del públic. Un recurs efectiu per posar tothom en situació, malgrat que es repeteixi excessives vegades el títol de l’espectacle.

Un cop sabut que una nena viu dins una capsa de sabates, el que sols era una pantalla blanca es converteix, amb un canvi d’il·luminació, en una estructura dins la qual hi ha una nena real. La capsa és petita, però la protagonista hi cap perfectament i s’hi sent a gust, protegida. Només quan pensa en què hi pot haver a fora, li vénen totes les pors i passa seriosos moments d’angoixa. Per recrear-ho, es projecten a les parets de la capsa trepidants figures geomètriques i agressius negres i vermells que aconsegueixen la sensació desitjada. Potser una mica massa intens tenint en compte l’edat dels espectadors (la companyia recomana a partir de 3 anys) i, novament, reiteratiu, ja que l’escena es repeteix dos cops.

Tot i això, el muntatge no perd en cap moment la dolçor amb les cançons de la nena –una actriu jove amb vestit acriaturat i cuetes– i les seves sorpreses i alegries constants des que troba el llapis màgic amb què dibuixa tot el que imagina: papallones, arbres, núvols... o, més endavant, quan es fa amiga d’una pilota i corren amunt i avall plegades. Les noves tecnologies tenen un paper fonamental en ser capaces de barrejar realitat i ficció, com ara quan alguns objectes s’escapen de la pantalla, ja sigui per aparèixer en una altra pantalla –l’estructura és desplegable– o bé físicament sobre l’escenari. En aquest sentit, l’escena final deixa meravellats els infants.

‘La nena que vivia en una capsa de sabates’ supera amb èxit el difícil repte de fer entendre als menuts que les pors es poden controlar i el món està fet pels valents i somiadors. Una història planera i vestida amb una atractiva posada en escena que calarà en l’inconscient dels espectadors.