La nena que vivia en una capsa de sabates

Teatre | Familiar

informació obra


Companyia:
Zum-Zum Teatre
Autoria:
Ricardo Alcántara
Adaptació:
Ramon Molins Marqués
Direcció:
Ramon Molins Marqués
Intèrprets:
Begonya Ferrer Pernia
Composició musical:
Antoni Tolmos
Vestuari:
Zum-Zum Teatre i Pepa Piquer
Escenografia:
Zum-Zum Teatre
Il·luminació:
Miquel Arbizu
Producció:
Zum-Zum Teatre
Estrena:
Estrena a la Mostra d'Igualada 2014
Sinopsi:

Una nena vivia en una capsa de sabates. Allí s’hi avorria una mica però, d’altra banda, se sentia molt segura. No obstant això, un dia va trobar un llapis, va dibuixar un porta i va sortir a veure món. Després va dibuixar una papallona, una flor… Fins que un dia va ensopegar amb una pilota. Juguen juntes i la nena s’ho passa molt bé, però aquesta resulta massa petita per allotjar els seus somnis.

Edat recomanada: 3 a 6 anys

Crítica: La nena que vivia en una capsa de sabates

16/11/2014

La superació de la por, l'amistat, el desig de la descoberta i la necessitat de trencar amb la solitud de la capsa de sabates

per Andreu Sotorra

Estrenat dins la Mostra d'Igualada d'aquest any, l'espectacle de la companyia Zum-Zum Teatre, fundada a Lleida fa precisament vint anys, és una combinació de l'essència teatral amb les tècniques digitals i audiovisuals. Si bé la part digital domina bona part dels cinquanta minuts de l'espectacle, l'adaptació dramatúrgica deixa fugaces escenes a les mans de l'única actriu (Begonya Ferrer) —hi ha també un ajudant d'escena a l'ombra— quan encara el seu personatge, la Júlia, és dins la capsa de sabates —una capsa gegant, esclar—, quan en surt per descobrir què hi ha més enllà de les quatre parets de cartró on es troba engabiada i quan es clou l'espectacle amb un viatge imaginari dins la panxa del peix de colors —si fos una balena, pensaríem en Jonàs— de tots els personatges fantàstics que la protagonista s'ha trobat, dibuixats o no pel llapis màgic, en la seva fugida cap a l'exterior. (...)

S'hi manté el recorregut iniciàtic del viatge fora de la capsa i la presència del llapis, presumptament màgic, cosa que, fa vint-i-cinc anys, ningú no es podia imaginar que les tècniques 3D i altres per l'estil permetrien superar el guixat de la mina de colors per multitud de guixats i formes i tota mena de possibilitats de salts i moviments.

És així com l'espectacle es permet jugar amb diferents pantalles on es projecten —diguem, per mantenir la fantasia, "s'hi dibuixen"— tot d'objectes i joguines personificades que la protagonista troba a partir d'una pilota que té el do de la paraula. (...)