Notable muntatge per primera vegada en català de La nostra ciutat, de Thornton Wilder. L´escriptor dramaturg Edward Albee la va qualificar com La mes gran obra nord-americana mai escrita. Va obternir el premi Pulitzer.
L´obra
Construïda originalment en tres actes (un part-un casament-un funeral), ens mostra la vida quotidiana a una petita ciutat del nord-est dels Estats Units a New Hampshire, la fictícia Grover´s Corner, amb prop de dos mil sis cents habitants (2542 per ser exactes, a l´inici de l´obra), i a principis del segle XX. Una societat amb creences i valors profundament conservadors que responia de la major part de la societat estatunidenca de l´època. Ideals i valors, que es reflexen en totes les edats, en el seu viure quotidià i en el seu entorn social i familiar. La vida es concebuda com una unió d´home i dona i te els seus punts culminants en el matrimoni, naixement dels fills-es, convivència familiar i en parella i en el casament novament en aquesta cas dels fills entre famílies d´una mateixa classes social.
Ho contemplem des de les vides de dos nuclis familiars, els Webb, el pare es el director del diari de la ciutat, i els Gibb, el pare es un reputat doctor. Homes dedicats a professions respectables i reconegudes, amb les seves respectives dones, dedicades a les tasques de la casa i a cuidar els fills. El noi dels i la noia dels s´enamoren i amb el ben plau dels pares formaran una família dins dels canons tradicionals. Els seguim al llarg de tres períodes, 1901, 1904 i 1913 (la primera guerra mundial començaria a Europa el 1914).
Seguim aquesta vida repetida i sense sotracs, entren a les cases de les dues famílies, coordinant-ho amb els llocs comuns de l´avinguda principal, l’església, els col·legis i l´estació del ferrocarril. Una dissecció quasi antropològica del ser humà, que acaba l´extraordinari i suprareal tercer acte al Turó de la Ciutat, al cementiri, on els morts parlen del fràgil esdevenir de la vida humana i l´implacable celeritat amb la que passa el temps.
La posta en escena
Thornton Wilder ja ho va pensar sense escenografies ni atrezzos, amb el que els mateixos actors mimen les accions on es requereix un objecte determinat. Sols s´admet en moments determinats unes cadires. Ferran Utzet, ho ha dirigit amb una posta en escena impecable en tots els aspectes i comptant amb un molt ben conjuntat repartiment d´onze actors i actrius, jugant amb la magnífica dramatúrgia de Llatzer Garcia, basada en la traducció de l´anglès de Victor Muñoz Calafell.
Una narradora-regidora (excel·lent Gabi Renom), ens dona les claus necessàries per seguir en tot moment l´acció, en la geografia urbana de la petita ciutat, en el esdevenir dels esdeveniments (a vegades inclús ens avança quelcom que no veurem) i del que està passant. Amb ella quinze actors i actrius, un elenc molt ben conjuntat, amb Carles Martínez (com a Charles Webb) i Xavier Ripoll (com a Frank Gibbs), i en el de les seves respectives dones, Mercé Pons i Rosa Boladeras (Myrtle Webb i Julia Gibbs, respectivament). La part jove l’encapçala una especialment destacada Paula Malia (Emiliy Webb), corprenedora en aquest tercer acte en el que no entén la seva mort, Guillem Balart (George Gibbs) i Tai Fati (Rebeca Gibbs) i Biel Montoro (Wally Webb), els germans petits, i Lluís Oliver, com el jove brillant de mort prematura. Oriol Genís, interpreta al lleter, Josep Sobrevals al policia, Albert Triola a l´amargat i alcoholitzat organista i director del cor de l’església, Isabel Rocatti a la senyora Soames i Jenny Bencraft, a la professora Willard.
Destaquem també l’il·luminacio de Guillem Gelabert; l´espai escènic sense escenografia de Josep Iglèsias (magnífic el finestral i l´absoluta nuesa escènica del tercer acte); el disseny de vestuari de Berta Riera; la caracterització d´Anna Madaula; l’assistència de moviment de Marta Gorchs, el disseny de so de Guillem Rodriguez i la direcció musical de Carles Pedragosa.
El director
Ferran Utzet (Barcelona, 1977), vinculat a La Perla 29, ha dirigit entre d´altres els premiats muntatges, La presa (2014), Traduccions (2014), Dansa d´agost (2016), Esperando a Godot (2019), El silenci dels telers (2020) i Alguns dies d´ahir (2020). Més informació a https://es/utzet/cat
L´autor
Thornton Wilder (1897-1975), va ser escriptor (novel.la i teatre) i guionista de cinema. Va guanyar tres premis Pulitzer. El primer per la seva primera novel.la, El puente de San Luis Rey, el 1927 (portada al cinema el 1944 i al 2004). El segòn per la seva obra de teatre Our town (La nostra ciutat, portada al cinema el 1940, estrenada a Espanya amb el títol Sinfonía de la vida)), el 1938 i el tercer per La piel de nuestros dientes (1943).
Altres de les seves obres més destacades son La mujer de Andros (1930). Por un pelo (1942), Los idus de marzo (1948), El octavo día (1967), La Casamentera (1958, que posteriorment i amb guió propi va transformar-se en el reconegut musical, Hello Dolly, el 1969), Theofilus North (1973, portada al cinema el 1988 amb el títol de Mr. North).
Precedents escènics
Es l´obra més representada a Estats Units pels elencs universitaris i d´afeccionats. També a Espanya es una obra molt representada pels grups amateurs.
Professionalment es va estrenar el 1944 a Madrid a cura de la Compañía del Teatro María Guerrero, que la va portar a Barcelona, l´any següent.
L´ultim text de Thornton Wilder representat a Barcelona ha estat al Cícol Maldà el 2014, amb l´excel.lent espectacle El llarg dinar de Nadal, obra que va escriure el 1931, i que s´ha anat representant per les dates nadalenques de forma repetida.
Paul Newman (1925-2008) va tornar als escenaris a Broadway protagonitzant aquesta obra el 2002, desprès de 36 anys d´absència dels escenaris.
Text: ferranbaile@gmail.com
