La pell fina

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Carme Marfà, Yago Alonso
Direcció:
Carme Marfà, Yago Alonso
Intèrprets:
Àngela Cervantes, Biel Duran, Laura Pau, Francesc Ferrer
Sinopsi:

El Nacho i la Miranda, una jove parella de Barcelona, visiten uns amics que acaben de ser pares per conèixer el petit Jan. Tot sembla anar bé fins que el Nacho deixa anar, sense donar-li molta importància, que el bebè de l'Eloi i la Sònia... és molt lleig. A partir d’aquí, i tot i que els recent estrenats pares intenten treure ferro a l’assumpte, l’ambient s’enrareix i comencen a sortir a la llum algunes altres veritats que fins ara cadascú guardava.

LA PELL FINA parla de tot allò que no estem preparats per dir ni per rebre. Dir la veritat està molt bé, però... què passa quan aquesta veritat ofèn? Cal dir-la? Aquesta obra reflexiona, en clau d'humor, sobre la manera que tenim de tractar-nos. Ens cuidem prou els uns als altres? Temes com la maternitat, el talent o les relacions de parella posen de manifest que tenir cura dels altres segueix sent una assignatura pendent. 


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La pell fina

05/04/2023

Trenta i tants

per Josep Maria Viaplana

Vist el Diumenge, 26 de març de 2023 al Teatre de Lloret de Mar.

Cap a finals dels anys 80, una sèrie televisiva va irrompre en les vides de tota una generació, canviant els standards, ja que s'acostava a la realitat d'uns nous joves, que ja no eren 'post guerra mundial' i tenien altres somnis diferents dels seus progenitors, una realitat urbana i 'moderna'. Si teniu una certa edat, ja sabreu que ens referim a 'Treinta y tantos'. A casa nostra, a la poca televisió que sempre he vist, hi va haver una emulació per a mi molt encertada, en la sèrie 'Sitges', en el repartiment de la qual participava el malaurat Carles Sabater, actor -molt bo- i vocalista del grup Sau.

Llarga i densa és l'estela que aquestes propostes han deixat, fins a convertir-se en clàssics. Com és el cas dels 'textos contemporanis' que omplen les nostres cartelleres i del que ens ocupa, 'La pell fina', que també recull el testimoni de les comèdies agres, que a partir d'una reunió familiar i/o d'amics, destapa les complexitats de les relacions humanes, i tot el que hi viu submergit. De bon rotllo, però.

Els 'trenta i tants' protagonistes, una parella que ha tingut recentment un bebè, i que s'ha instal·lat lluny de la gran ciutat, rep la visita d'una altra parella, ja que els amfitrions són amics de fa molt del noi, un actor eternament a les portes d'un premi a la seva feina.

Amb un text força ben trenat, van saltant d'un tema a l'altre, però per damunt de tot planeja la necessitat -o no- de la sinceritat entre amics, però també que l'amistat pot ser més forta que els desencontres.

Bastant rodona, i ben interpretada, desperta força somriures i riures desacomplexats del públic, que d'una forma o altra es va veient reflectit. I no solament els d'edats similars als protagonistes.

Només un però tècnic. No sé si a causa d'haver-se representant principalment a una sala petita, o per quina raó, algunes de les frases no arribaven prou clarament -no per volum, sinó per dicció- als 400 espectadors d'una sala plena a vessar, cosa que no va impedir que la valoració fos tan positiva com es va demostrar al final, amb fortíssims aplaudiments. Un bon producte d'entreteniment i diversió, que no s'estalvia profundes reflexions, en to amable.