La petita Capmany

Familiar

informació obra


Sinopsi:

La Maria Aurèlia no entén la feina del seu pare. Aviat descobrirà que el món que coneix està en perill: tot pot desaparèixer. Acompanyada d’en Patufet, entrarà a un univers on personatges del folklore català l’ajudaran a lluitar contra l’Oblit, a descobrir-se a si mateixa i a millorar la relació amb seu el pare. Un viatge tendre i divertit a través de les tradicions populars per viure una aventura fantàstica i emocionant.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La petita Capmany

22/04/2019

Un àlbum de Pilarín Bayés a escena

per Iolanda G. Madariaga

L’espectacle és un “donatge” a Maria Aurèlia Capmany, però sobretot a la tasca de tota una generació encapçalada pel pare de l’escriptora, Aureli Capmany. La petita Capmany és la història d’una nena inconformista que vol sortir del seu entorn protegit per viure aventures i conèixer món. Els llibres són el seu refugi i també el motor de les seves ànsies d’aventura. El món dels adults -representat pel seu pare- li sembla avorrit. A les golfes de casa seva, el seu espai preferit, s’endinsa en les seves fantasies; allí, acompanyada de l’inefable Patufet, coneix la seva fada padrina, una fada en forma de musa modernista que l’ajudarà a entendre el valor de servar les paraules, les dites, refranys, embarbussaments, endevinalles... tota la important tasca del seu pare -creador de la revista Patufet- per conservar i difondre la Llengua. La petita Maria Aurèlia entén la importància d’escriure: "escriure els records serà la teva llança i el teu escut", li diu la fada. L’espectacle esdevé un conte que, partint d’una fabulació sobre una història real, amb un xic de fantasia i més música, captiva per la seva impecable posada en escena. La direcció d’Adrià Aubert estiva de les formes de representació de la tradició popular: capgrossos, putxinel·lis, bestiari festiu i cançons populars -recollides en antics llibres de solfeig- es barregen amb una idea actual de la posada en escena. La música de Lluís Cartes, versiona melodies populars com les del ball de l’Àliga o el Salt de Nans Nous de La Patum. Un espectacle amb voluntat didàctica i pedagògica clara que es permet llicències poètiques com la de posar en boca de la nena protagonista eslògans feministes dels setanta. Tot plegat respira un aire amable, sense massa tensions, com la ingent col·lecció de Petites històries de la dibuixant Pilarín Bayés de les que aquesta en podria formar part.