La plaça del Diamant. Carlota Subirós

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Carlota Subirós, Ferran Dordal
Direcció:
Carlota Subirós
Sinopsi:

La directora teatral Carlota Subirós ha dit algun cop parlant sobre Mercè Rodoreda que un dels grans mèrits de l'autora va ser saber acceptar i fer fructífer el trauma de l'exili provocat per la guerra civil. I sí, de fet va ser mentre estava exiliada a Ginebra quan Mercè Rodoreda va imaginar la novel·la que ara arriba a escena. La plaça del Diamant no és només una de les novel·les catalanes més conegudes, sinó una de les obres imprescindibles en l'Europa del segle XX i una creació universal. La novel·la retrata les vivències d'una dona humil del barri de Gràcia, entre la segona República, la guerra i la misèria del franquisme. I la protagonista té tant pes en aquest muntatge, que la interpreten no una, sinó onze actrius d'edats i perfils diversos, en una mena de calidoscopi escènic i femení que ens descobreix matisos i ens mostra constrastos de la vida de la Natàlia, però que també al·ludeix a les nostres vides, les de les nostres mares i les de les àvies. Perquè, com es transmeten i es transformen d'una generació a l'altra les vivències de les dones? Una mirada contemporània i la música en directe interpretada per la compositora Clara Aguilar són algunes de les altres claus d'un espectacle que és tot un repte escènic i que ens presenta la vivència universal d'una dona, des del desassossec i gairebé la bogeria fins al reconeixement de la identitat pròpia i l'acceptació del present.

A més de la proposta Amor, Fe Esperança (Grec 2005), Carlota Subirós havia estrenat al Grec Festival de Barcelona un altre muntatge sobre aquesta autora: Rodoreda. Retrat imaginari, una aproximació personal a l'escriptora a través dels seus textos que es va veure durant l'Any Rodoreda (Grec 2008). La directora és un dels noms imprescindibles de la direcció i la dramatúrgia catalana, tot i que des del principi de la seva trajectòria teatral no ha deixat mai de fer traduccions. Ha format part del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya i de l’equip de direcció artística del Teatre Lliure i va ser una de les fundadores (avui és col·laboradora) de La Perla 29. La seva posada en escena de La plaça del Diamant (debut de la directora al Teatre Grec) es veu el mateix any en què el col·lectiu d'experimentació sonora cabosanroque presenta també un muntatge inspirat en un altre text de l'autora, el recull de relats Viatges i flors.

Una producció del Teatre Nacional de Catalunya i el Grec 2023 Festival de Barcelona.

La funció del dia 16 de juliol, a les 22.00 h, disposarà d'un servei d'audiodescripció i acompanyament per a persones amb discapacitat visual.

Les dates de representació de La plaça del diamant han canviat per motius logístics a la muntanya de Montjuïc. Per garantir la qualitat tècnica de l’obra, així com la mobilitat a la zona, ens veiem obligats a canviar les dates de representació als dies 13 i 16 de juliol, a la mateixa hora.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La plaça del Diamant. Carlota Subirós

01/10/2023

Todas somos Natàlia

per Manuel Pérez i Muñoz

Teatro nacional en estado puro. El TNC, abre temporada con la recreación de la referencial novela 'La plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda. Llega una nueva versión a sumar a la lista de adaptaciones, el papel de Colometa que ya marcaron Sílvia Munt (1982), Sílvia Bel (2007) y Lolita Flores (2015). Pero ahora no hay una sino once Colometes, más de una decena de intérpretes centradas más en Natàlia, la protagonista real que se esconde detrás del sobrenombre, voz femenina que emerge aún más valiente cuando se la alumbra con las ideas del presente.

Una polifonía, como un coro de heroínas griegas, así se mueven las diferentes Natàlies que deambulan por el escenario como almas de un mismo cuerpo. Entre todas las actrices van sumando fragmentos de la narración original, literatura en movimiento. Remarcable adaptación de Ferran Dordal y Carlota Subirós –esta última también directora del espectáculo–, que apuesta por el menos es más, por servir casi en crudo el texto para que resuene la mejor Rodoreda. Densidad por momentos apabullante que deja al espectador clavado en la butaca durante más de dos horas.

El esfuerzo merece la pena. Con la lectura colectiva va calando una Natàlia más allá del tópico de la chica de barrio frágil e ingenua. Mientras su inocencia se consume con la llegada de la Guerra Civil, aparecen los límites de una sociedad que arrincona a las mujeres, que les impone unas fronteras mentales. Se añade a la palabra una plasticidad basada en los objetos cotidianos que envuelven a la protagonista en su frágil universo de principios del siglo XX. Platos, muebles, enseres, símbolos como la báscula o la caracola de mar, un mapa visual deconstruido que nos ahorra el tiempo de las descripciones. El paisaje se completa con la ambientación sonora y la música interpretada en directo por Clara Aguilar, resonancias en la épica cotidiana que envuelve el relato.


Entre lo más difícil, haber conseguido que las actrices respiren al unísono, el tono unificado en la diversidad. Se podría destacar algo de cada una: la contundencia de Lurdes Barba, la emoción contenida de una soberbia Màrcia Cisteró, la calidez de Montse Esteve, la frescura en los matices de juventud de Paula Jornet, la elegancia de Vicenta Ndongo, el desgarrador parto que coreografía Neus Pàmies, la danza hipnótica de Anna Pérez Moya, el arranque lleno de empatía de Alba Pujol, la severidad de Vanessa Segura y la voz impagable de Yolanda Sey. Gran baile poliédrico en 'La plaça del Diamant' más plural vista hasta la fecha.