La Rambla de les Floristes

informació obra



Direcció:
Jordi Prat i Coll
Composició musical:
Dani Espasa
Coreografia:
Montse Colomé
Escenografia:
Laura Clos (Closca)
Vestuari:
Montse Amenós
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Damien Bazin
Caracterització:
Eva Fernández
Ajudant de direcció:
Ester Villamor
Intèrprets:
Clara Altarriba, David Anguera, Albert Ausellé, Rosa Boladeras , Berta Giraut, Antònia Jaume, Davo Marín, Carme Milán, Albert Mora , Carol Muakuku, Albert Pérez , Xavier Ripoll, Jacob Torres, Marina Gatell
Autor:
Josep Maria de Sagarra
Sinopsi:

Un retrat de la societat catalana a partir d’un dels seus grans símbols, la Rambla de Barcelona

A la Rambla de les Flors, s’hi passegen amb tota promiscuïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d’excepció de les agitacions polítiques, la parada de l’Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s’hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l’ha vist créixer. I avui, vuit dècades després que Josep Maria de Sagarra escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat.

Un clàssic del teatre català en què ressonen les commocions polítiques de dos moments estructurals en la nostra història recent. Per una banda, l’estrena va ser el març del 1935, mesos després que Lluís Companys proclamés l’Estat Català. Per una altra banda, l’obra està ambientada poc abans de la revolució de la Gloriosa de 1868, amb què es posaria fi a les tres dècades del regnat d’Isabel II.


Finalista a actriu Premis de la Crítica 2019

Finalista a vestuari. Premis de la Crítica 2019

Crítica: La Rambla de les Floristes

05/11/2019

La Rambla de la gran Boladeras

per Pep Barbany

3 raons per veure La Rambla de les Floristes i una per no fer-ho

Raó número 1: per gaudir del vers de Sagarra

En època de tuits, stories i lectures en diagonal, pot semblar una moda “retro” o un fet fins i tot transgressor defensar el teatre en vers. I potser sí que ho és, però l’esforç inicial per acostumar-s’hi val molt la pena. I és que la musicalitat del text, la riquesa lingüística i el domini de la paraula per part d’un repartiment a l’alçada aconsegueixen que com a públic gaudim de debó amb el vers de Segarra. Només per això ja val la pena no perdre’s aquesta nova versió.

Raó número 2: per la direcció de Jordi Prat i Coll

Que ningú esperi aquí una bogeria com la d’Els Jocs Florals de Canprosa de la temporada passada al mateix TNC. Però Jordi Prat demostra un cop més la seva capacitat de traslladar al públic actual els clàssics catalans. Cert és que La Rambla de les Floristes no dóna per a tantes bogeries (benvingudes sempre!), però només per la bona direcció d’actors, l’encert en una florida i preciosa escenografia i la incorporació d’aquests elements coreogràfics de somni ja val la pena.

Raó número 3: per una gran Rosa Boladeras

Un dels majors encerts de La Rambla de les Floristes és comptar amb Rosa Boladeras per al paper d’Antònia, la florista protagonista. No tan sols fa oblidar-nos de la impagable Rosa Maria Sardà de la versió televisiva, sinó que dota al personatge d’un caràcter fort i tendre alhora i un verb imparable. L’entens, l’estimes i l’abraçaries. Espectacular!

Raons per no anar a veure La Rambla de les Floristes

Només amb algú amb al·lèrgia als clàssics o al teatre en vers li recomanem que s’abstingui de veure La Rambla de les Floristes. A la resta: gaudiu al TNC o en algun dels teatres on farà gira per Catalunya.