3 raons per veure La Rambla de les Floristes i una per no fer-ho
Raó número 1: per gaudir del vers de Sagarra
En època de tuits, stories i lectures en diagonal, pot semblar una moda “retro” o un fet fins i tot transgressor defensar el teatre en vers. I potser sí que ho és, però l’esforç inicial per acostumar-s’hi val molt la pena. I és que la musicalitat del text, la riquesa lingüística i el domini de la paraula per part d’un repartiment a l’alçada aconsegueixen que com a públic gaudim de debó amb el vers de Segarra. Només per això ja val la pena no perdre’s aquesta nova versió.
Raó número 2: per la direcció de Jordi Prat i Coll
Que ningú esperi aquí una bogeria com la d’Els Jocs Florals de Canprosa de la temporada passada al mateix TNC. Però Jordi Prat demostra un cop més la seva capacitat de traslladar al públic actual els clàssics catalans. Cert és que La Rambla de les Floristes no dóna per a tantes bogeries (benvingudes sempre!), però només per la bona direcció d’actors, l’encert en una florida i preciosa escenografia i la incorporació d’aquests elements coreogràfics de somni ja val la pena.
Raó número 3: per una gran Rosa Boladeras
Un dels majors encerts de La Rambla de les Floristes és comptar amb Rosa Boladeras per al paper d’Antònia, la florista protagonista. No tan sols fa oblidar-nos de la impagable Rosa Maria Sardà de la versió televisiva, sinó que dota al personatge d’un caràcter fort i tendre alhora i un verb imparable. L’entens, l’estimes i l’abraçaries. Espectacular!
Raons per no anar a veure La Rambla de les Floristes
Només amb algú amb al·lèrgia als clàssics o al teatre en vers li recomanem que s’abstingui de veure La Rambla de les Floristes. A la resta: gaudiu al TNC o en algun dels teatres on farà gira per Catalunya.
