La Traviata

informació obra


Òpera en tres actes. Llibret de Francesco Maria Piave basat en La dame aux camélias d’Alexandre Dumas, fill. Música de Verdi. Estrenada el 6 de març de 1853 al Teatro La Fenice, i al Liceu el 25 d’octubre de 1855. Darrera representació al Liceu, el 16 de gener de 2002.

Direcció:
David McVicar
Autor:
Giuseppe Verdi
Direcció Musical:
Evelino Pidò
Escenografia:
Tanya MacCallin
Vestuari:
Tanya MacCallin
Il·luminació:
Jennifer Tipton
Coreografia:
Andrew George
Producció:
Gran Teatre del Liceu, Scottish Opera (Glasgow), Welsh National Opera (Cardiff) , Teatro Real
Intèrprets:
Patrizia Ciofi / Elena Mosuc, Charles Castronovo/ Leonardo Capalbo/ Ismael Jordi, Vladimir Stoyanov / Àngel Òdena, Gemma Coma-Alabert, Jorge Rodríguez-Norton, Toni Marsol, Marc Canturri, Miren Urbieta, Fernando Radó
Sinopsi:

L’obra de Verdi és atípica dins de la seva producció. A diferència d’Aida i Nabucco, destaca per l’enfoc realista: la història de la Violetta, al llit de mort, evocant com a flashback la seva vida de cortesana. Un atac directe a la hipocresia d’una societat que va qüestionar la relació del compositor italià amb Giuseppina Strepponi. Una exaltació de la vida i de les virtuts humanes, com la generositat, la compassió i el sacrifici pels altres, que es veuen frustrades pel judici implacable d’una societat classista. En aquesta adaptació de la novel·la d’Alexandre Dumas (fill) La dama de les camèlies, Verdi va emprar elements subversius per a l’època (referències a la sífilis i la tuberculosi) que, units al seu enfoc moral, van fer que l’obra es rebés molt malament durant l’estrena. Ara, la producció magistral de David McVicar, amb la seva habitual posada en escena teatral i alt voltatge dramàtic, permet una relectura contemporània. Un melodrama grandiós, amb ambientació de l’època


A la temporada de juliol, els papers protagonistes seran per:

Elena Mosuc, Ailyn Pérez (Violetta Valery); Francesco Demuro, Ismael Jordi (Alfredo Germont); Gabriele Viviani, Leo Nucci (Giorgio Germont)


Crítica: La Traviata

16/10/2014

Una 'Traviata' de carns i ossos

per César López Rosell

Emoció, intensitat i molt de nervi teatral. Una Traviata de carn i ossos, ambientada per David McVicar amb elegància escènica i profunditat psicològica. La direcció musical d’Evelino Pidó, acurada en els matisos verdians i en l’acoblament amb les veus, va donar vol al muntatge inaugural de la temporada de celebració del 15è aniversari de la reobertura del coliseu. 

 El muntatge de McVicar, deliberadament fosc per accentuar l’angoixa del universal melodrama, no va defraudar malgrat les seves limitacions decoratives. L’ús de grans cortines, creant amb elles suggestius enquadraments quasi cinematogràfics, va ajudar a recrear els moments de més intimisme. L’hiperrealisme del relat, potenciat per una subtil lectura de la subtrama de La dama de les camèlies en què està basada l’obra, està reforçat per una excel·lent direcció d’intèrprets. 

 El vestuari d’època que firma Tanya McCallin dóna gran força visual a l’atmosfera d’aquest retrat del decadent i hipòcrita món burgès en què es desenvolupa la història d’una cortesana condemnada a morir per la seva malaltia i obligada per les convencions a renunciar a l’amor. Llueix especialment en les grans escenes corals de les festes, com la del cèlebre brindis. I és realment brillant l’acte de la mort de Violetta, amb un bon joc de llums i ombres. 

En un repartiment sense grans estrelles, Patrizia Ciofi compon una Violetta dramàticament completa. La seva ben matisada veu, tot i que una mica mancada de projecció, serveix al personatge, evolucionant per arribar amb plenitud a l’ària Addio del passato... i al duo final. Extenuant tour de force de la soprano italiana. Charles Castronovo (Alfredo), un tenor amb aire de galant, va defensar amb vigor i musicalitat el seu rol anant de menys a més. Vladimir Stoyanov, una mica estàtic, va triomfar amb el paper del pare, exhibint poder vocal. Per la seva part, l’orquestra, cor i la resta de l’equip, van donar una resposta homogènia a les exigències d'aquest màgic muntatge.