Les bruixes de Salem

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Lluís Homar, Nora Navas, Borja Espinosa, Nausicaa Bonnín, Carles Canut, Albert Prat, Carles Martínez, Míriam Alemany, Carme Sansa, Miquel Gelabert, Anna Moliner, Marta Closas, Joana Vilapuig, Núria González i Llausí , Yolanda Sey, Leticia García
So:
Jaume Manresa
Escenografia:
Beatriz San Juan
Vestuari:
Beatriz San Juan
Caracterització:
Toni Santos
Il·luminació:
Valentín Álvarez
Ajudantia de direcció:
Ester Nadal
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Teatre Romea, Centro Dramático Nacional
Companyia:
Duo Leti i Fer
Estrena:
Grec 2016, Grec 2016
Sinopsi:

L'any passat va fer un segle del naixement d'Arthur Miller, un dramaturg l'obra del qual es caracteritza per una forta càrrega social i política, amb un esperit crític que, a Les Bruixes de Salem, al·ludeix a un episodi d'histèria col·lectiva registrat a Salem (Massachusetts) el 1692.

Una petita comunitat rural amb unes normes religioses i de conducta especialment estrictes es veu sacsejada per un rumor: una de les noies del poble és víctima d'un malefici. La sospita que hi ha bruixes a la comunitat i els enfrontaments entre colons per la possessió de terres acabaran provocant la cruel condemna a mort de prop de vint-i-cinc persones, la major part de les quals eren dones.

L'atmosfera opressiva i irracional que es viu al Salem de l'obra va ser creada, però, com a reflex de l'ambient que es vivia als EUA dels anys cinquanta, durant un maccarthisme del qual Miller mateix va ser víctima. De fet, l'any 1957 va ser acusat de desacatament al Congrés per no haver volgut revelar noms de suposats comunistes americans, una sentència que finalment va ser anul·lada.

Crítica: Les bruixes de Salem

05/07/2016

Un clímax que triga a arribar

per Toni Polo

Resulta incoherent que inaugurar un festival eminentment de teatre, com el Grec, amb una obra de teatre sigui una aposta arriscada. Les bruixes de Salem, per repartiment, direcció, autoria i argument, reduïa el risc al mínim: potser l’aire lliure de l’amfiteatre. Poca cosa més. I el muntatge d’Andrés Lima passa la prova. Un excel·lent Lluís Homar (cap novetat) condueix la història sobre la condemna d’unes noies a Salem al segle XVII amb què Miller va voler criticar el Maccarthisme de la seva època i amb la qual podríem encara trobar molts arguments per defensar un món millor. Els que tenen la veritat absoluta esdevenen els dolents només quan es contemplen els fets des d’una altra època, on la veritat ha passat a ser una altra; cal veure l’obra, doncs, amb ulls contemporanis (a les caceres de bruixes, esclar).

La proposta escènica és original: un graner que acull el més intransigent d’una societat perillosament ‘benpensant’. L’edifici de fusta s’anirà construint a mida que avança l’espectacle fins acabar tancant els seus habitants, al voltant d’una forca. Pura metàfora de les dues èpoques. La narració és prou clara i, a sobre, es recolza en el paper d’Homar. Potser no calien dues hores i mitja per arribar a un judici que, ara sí, agafa l’espectador per no deixar-lo anar fins al final, fins al tancament del graner.

És un luxe comptar amb 15 intèrprets que, en línies generals, compleixen amb les expectatives (algun entrebanc no passa de ser cosa del directe –o de l’estrena-). El repartiment és un bon mirall del moment de l’escena catalana actual: actors veterans consagrats, com ara el mateix Homar, el Carles Canut o la Carme Sansa, comparteixen mèrits amb joves (igualment consagrat, s’ha de dir) com un Borja Espinosa pletòric o amb una Anna Moliner encisadora.