Una notable i vibrant
versió del clàssic contemporani d´Arthur Miller, Les bruixes de Salem,.inspirat
en un fet real que va passar el 1692, al.legoria contra el fanatisme, en aquest
cas religiós, i els perversos mecanismes de repressió que es valen de la por
per capgirar una societat. Arthur Miller
la va escriure com a metàfora sobre la “caça
de bruixes”, millor dit “caça de
suposats comunistes”. Una obsessiva persecució que va engegar el senador
MacCarthy entre 1950 i 1956 i que el mateix Miller va patir personalment al ser
acusat i desprès d´un any absolt.
Una posta en escena
ortodoxa, austera i fidel al text del director i dramaturg madrileny Andrés Lima. Ha estat pensada per a
sala convencional a la italiana, ja que els
propers estrenes seran al Centro Dramático Nacional i al Teatre Romea,
co-productors amb el Grec 2016 del muntatge. Una ben pensada escenografia de
fusta neta, un espai atemporal i únic, com el vestuari, un encert de
l´escenògrafa i també vestuarísta, Beatriz San Juan. Un repartiment sòlid
que dona consistència a tota l´acció
dramàtica liderat per un majestuós Lluis
Homar, en la seva doble interpretació com a narrador-introductor al
principi i com a extraordinari vicegobernador i inquisidor de justícia implacable.
Al seu costat Nora Navas i Borja Espinosa, magnífics els dos,
interpreten l´abnegat matrimoni víctimes directes i innocents de la histèrica
bogeria persecutòria. Nausicaa Bonnín en un nou pas endavant en la seva carrera
com a actriu interpreta l´astuta jove que per lliurar-se de les acusacions
fingeix estar posseïda pel diable induint les seves companyes i involucrant a
tort i a dret sense escrúpols. Anna
Moliner, de nou eficaç i convincent, dona vida a l´ amiga que intenta
desmentir les falses acusacions, però que acaba reafirmant-les en veure´s en
perill. Dos veterans i grans actors, como són Carme Sansa i Carles Canut,
ens ofereixen pinzellades del seu talent en dos personatges secundaris però
força importants dins la trama. Destacar també la brillant interpretació que fa
Carles Martínez del reverend John
Hale, l´única autoritat religiosa que es revel.la contra l´allau irracional d´
acusacions i condemnes. Albert Prat,
Miriam Alemany, Miquel Gelabert, Yolanda Sey, Marta Closas, Joana Villapuig
i Núria González i Llausí, complementen
un repartiment compacte i sense fissures. Destaquem finalment l´acurada
traducció de l´escriptor Eduardo Mendoza.
L´espectacle va
pujant d´intensitat a mida que avança fins arribar al seu punt culminant durant
el judici. Dos hores i mitja de bon teatre que es segueixen intensament sense cap temptació de mirar el rellotge,
malgrat que els seients del Grec no són precisament del tot comodes..
Amb aquest muntatge el
teatre ha tornat a ser el protagonisme en l´inauguració del Grec. Fa cinc anys que havia cedit aquest privilegi al circ i a la
dansa.
Les bruixes de Salem (The Crucible, títol original), és una
obra que tristament torna a tenir ressonàncies actuals de les que
cal prendre nota i no solsamènt mirant els
Estats Units on personatges com Donald Trump, exemplifiquen un populisme
racista. A la mateixa Europa s´estan produint moviments inquietants que demonitzen
els immigrants com a causa de tots els mals.
El que va passar el 1692, no
va ser solsamènt a Salem, si bé va ser en aquesta població on es van produir
els fets més rellevants, també va afectar tres comptats més de Massachusets
(Essex, Suffolk, Middlesex). Més de 150 persones varen ser detingudes i empresonades.
Dinou varen morrir a la forca (14 dones i cinc homes), una persona va ser
lapidada y altres varen morir a la pressó. Aquests fets han estat portats al
cinema i a la televisió en diverses ocasions. Les dues versions més reconegudes
han estat Les sorcières de Salem (1957), protagonitzada per Simone Signoret i
Yves Montand, just quatre anys desprès del seu estrena i mentre Arthur Miller
era encausat dins la “caça de bruixes” als Estats Units, i la més recent, El
crisol (1996), amb Daniel Day Lewis i Wynona Ryder.
Arthur Miller, nascut Arthur Asher
Miller al barri de Harlem a Nova York el 17 d´octubre del 1915 i mort el 10 de
febrer del 2005 a Rockbury-Connecticut, està considerat com un dels més
importants dramaturgs contemporanis. Als 28 anys va estrenar la seva primera
obra a Broadway, Un home amb molta sort
(1943), una comèdia, a la que va seguir el drama Tots eren els meus fills (1947). Amb La mort d´un viatjant (1949), va obtenir un extraordinari éxit, que
es va anar repetint amb les posteriors, The
Crucible-Les bruixes de Salem (1953) i Panorama des del pont (1955). Del
1956 al 1961, va estar cassat amb Marilyn Monroe, fet que li va donar una gran
popularitat. De la complicada relació amb l´estrella va surgir l´obra Desprès de la caiguda (1964), abans
havia escrit el guió de la mítica pel.lícula Vides rebels, dirigida per John Huston i protagonitzada per Marilyn
Monroe amb Clark Gable i Montgomery Clift. El seu darrer gran éxit teatral, El preu (1968), es pot veure dins de la
programació del Grec al Teatre Goya. Entre els nombrosos premis rebuts per la
seva obra, cal destacar el Premi Pulitzer, diversos Premis Tony (L´Oscar
teatral als Estats Units) i el Premi Príncep d´Asturies de les Lletres, atorgat
el 2002.
Històriques versions
teatrals
Són innumerables les
versions teatrals que s´han fet de les obres de Miller. En citarem algunes
especialment curioses. De La mort d´un
viatjant, l´actor i director argentí afincat a Espanya, Narciso Ibañez
Menta, en va fer una, dirigida i protagonitzada per ell, a la neixent TVE
(1957). De Desprès de la caiguda,
l´Adolfo Marsillach, just un any desprès de l´estrena als Estats Units (dirigit
per Elia Kazan i amb Jason Robards i Barabara Loden de protagonistes), la va estrenar
a Espanya, dirigint-la i protagonitzant-la amb la notable actriu Marisa de
Leza. El mateix any Luchino Visconti en dirigia una versió a París, amb Annie
Girardot i Michel Auclair de protagonistes.
Miller al Cinema
Pel que fa al cinema
destaquem les versions, que podem rescatar en DVD: All my
sons-Tots eren els meus fills (portada al cinema el 1947, l´any de
l´estrena teatral, amb Burt Lancaster i Edward G. Robinson de protagonistes), Panorama des del pont-Vu du pont, dirigida per Sidney Lumet el
1961 amb Raf Vallone de protagonista i Death
of a salesman-La mort d´un viatjant, protagonitzada per Dustin Hoffman i
John Malkovich el 1985.
Miller a Barcelona
Recentment hem pogut
gaudir als escenaris barcelonins de destacables versions: una de memorable el 1999, de Tots
eren els meus fills al Teatre Romea (producció Focus, traducció Quim
Monzó, direcció Ferran Madico i amb Carles Canut i Julieta Serrano encapçalant
un sòlid repartiment ); Panorama des del pont al TNC el 2006,
dirigida per Rafael Durán i protagonitzada per Toni Sevilla, Pepa Lòpez,
Carlota Olcina i Andreu Benito i al Teatre Romea, el gener d´aquest any dirigida
per Georges Lavaudant amb Eduard Fernàndez de protagonista amb Jordi Martínez, Marina
Salas i Mercè Pons, i La mort d´un viatjant, al Teatre
Lliure el 2009, dirigida per Mario Gas i protagonitzada per Jordi Boixaderas,
Frank Capdet i Rosa Renom.
Text : Ferran Baile i
Llavería, ferranbaile@gmail.com
