Les bruixes de Salem

informació obra



Intèrprets:
Lluís Homar, Nora Navas, Borja Espinosa, Nausicaa Bonnín, Carles Canut, Albert Prat, Carles Martínez, Míriam Alemany, Carme Sansa, Miquel Gelabert, Anna Moliner, Marta Closas, Joana Vilapuig, Núria González i Llausí , Yolanda Sey, Leticia García
So:
Jaume Manresa
Escenografia:
Beatriz San Juan
Vestuari:
Beatriz San Juan
Caracterització:
Toni Santos
Il·luminació:
Valentín Álvarez
Ajudant de direcció:
Ester Nadal
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Teatre Romea, Centro Dramático Nacional
Companyia:
Duo Leti i Fer
Estrena:
Grec 2016, Grec 2016
Sinopsi:

L'any passat va fer un segle del naixement d'Arthur Miller, un dramaturg l'obra del qual es caracteritza per una forta càrrega social i política, amb un esperit crític que, a Les Bruixes de Salem, al·ludeix a un episodi d'histèria col·lectiva registrat a Salem (Massachusetts) el 1692.

Una petita comunitat rural amb unes normes religioses i de conducta especialment estrictes es veu sacsejada per un rumor: una de les noies del poble és víctima d'un malefici. La sospita que hi ha bruixes a la comunitat i els enfrontaments entre colons per la possessió de terres acabaran provocant la cruel condemna a mort de prop de vint-i-cinc persones, la major part de les quals eren dones.

L'atmosfera opressiva i irracional que es viu al Salem de l'obra va ser creada, però, com a reflex de l'ambient que es vivia als EUA dels anys cinquanta, durant un maccarthisme del qual Miller mateix va ser víctima. De fet, l'any 1957 va ser acusat de desacatament al Congrés per no haver volgut revelar noms de suposats comunistes americans, una sentència que finalment va ser anul·lada.

Crítica: Les bruixes de Salem

02/07/2016

La pràctica vigent de la invenció de proves

per Francesc Massip

El teatre d'Arthur Miller sempre m'ha semblat antic, molt antic. Però en el cas de "Les bruixes de Salem" (1953), la tossuda realitat d'aquesta baluerna ancorada en l'antic règim que és el fòssil regne dels Borbons, fa vigent i actualíssima la denúncia del Miller més inveterat. El dramaturg americà aprofitava el cas històric de 1692 per denunciar la caça de bruixes endegada pel sinistre senador McCarthy (1950-6), que va empestar de sospites, recels i por l'enrarit ambient polític dels inicis de la guerra freda. L'obra destil·la amb vistositat la creació d'un estat d'ànim basat en el pànic per tal de dur a terme objectius inconfessables. Són mètodes experimentats amb terribles conseqüències al llarg de la història europea, sovint acabdillats per fanatismes psicopàtics dirigits a exterminar adversaris. Abans era la Inquisició, avui tribunals similars, exempts d'imparcialitat i amb semblants objectius, alimentats per la paranoia de polítics ineptes que un dia veneren i condecoren trossos de fusta pintada, i l'altre construeixen proves per criminalitzar els que no pensen com ells. Delinqüents amb càrrec i corbata en la realitat, amb collet i sotana en la ficció escènica, que es basen en falses incriminacions, delacions interessades, confessions malaltisses per tal de fer prosperar els seus abjectes plans. Magistral Lluís Homar en el rol de l'inclement inquisidor que envia a la forca els dissidents, ben escortat per Carles Martínez que s'escarrassa en fer prosperar el dubte raonable, o Nausicaa Bonnin que incorpora la perversa nena acusadora, entre tants d'altres. Àgil direcció d'Andrés Lima i fluïda versió d'Eduardo Mendoza, al servei d'una inauguració del Festival Grec en gran format i adequada espectacularitat. Remot Miller, sí, però la cacera de bruixots i l'anhiliacio del discrepant segueix amb una vigència esfereïdora.