Les dones sàvies

Teatre

informació obra


Adaptació:
Ricard Farré, Enric Cambray
Direcció:
Ricard Farré, Enric Cambray
Composició musical:
Gerard Sesé
Coreografia:
Júlia Bonjoch
Intèrprets:
Ricard Farré, Enric Cambray
Escenografia:
Enric Romaní
Il·luminació:
Adrià  Aubert
Vestuari:
Marc Udina
Assesoria de moviment:
Júlia Barceló
Producció:
El Maldà
Sinopsi:

1672, França. Molière i la Companyia del Rei estrenen una comèdia de costums amb un embolic familiar on s’hi recull l’afany de saber de les dones i posa en evidència un poeta mediocre i cregut de l’època.

2016, Catalunya. Molière i només dos actors estrenen la mateixa comèdia de costums amb un embolic familiar on, amb un joc interpretatiu que trenca les convencions, s’hi recull la burla dels pedants d’avui dia.

Ricard Farré i Enric Cambray, finalistes a artista revelació als Premis de la Critica 2016 per aquest espectacle

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Les dones sàvies

11/11/2017

Un Molière sàviament actualitzat

per Núria Cañamares

Enorme expectativa davant de ‘Les dones sàvies’ que, amb poc més d’un any de vida, ha exhaurit localitats –reposant al Maldà i al Teatre de l’Aurora d’Igualada– amb una #GiraSàvia de bolos per Catalunya, s’ha adaptat al castellà (es va estrenar el passat juliol al Festival de teatre clàssic d’Almagro) i ha obtingut nominacions, premis i el clam de la crítica, que ja l’ha considerat “un dels espectacles de petit format amb més èxit de la darrera temporada”. Fins que arribés el dia D calia mirar de no llegir-ne res per restar neutre, defugint així l’exponencial perill de decepció. I??? Doncs que l’excel·lent acollida és ben merescuda per múltiples motius.

Per començar, perquè els tres propòsits que Ricard Farré i Enric Cambray van explicar en la postfunció habitual dels divendres a l’Aurora es compleixen impecablement: reivindiquen la comèdia feta amb rigor, posen en valor Molière recuperant el clàssic amb una dramatúrgia contemporània (amb la participació de Lluís Hansen) i defensen l’ofici d’actor exhibint tècnica teatral. Tres objectius que dignifiquen als nostres dies una obra costumista amb embolics familiars que fa burla de la hipocresia i que ha estat força oblidada –per sota d’altres títols com ‘L’avar’ (llegiu aquí les crítiques de dues versions ben diferents: la de la Cia. Pelmànec i la de Focus protagonitzada per Joan Pera), ‘Tartuf’, ‘El misantrop’ o ‘El malalt imaginari’– malgrat el seu alt potencial crític i còmic, més que vigent gairebé tres segles i mig després (data del 1672).

L’aproximació s’aconsegueix amb una doble esquilada de text i personatges per anar al gra i els símils entre l’original i l’actualitat, com ara els literats de l’època amb els opinadors que trobem avui als mitjans de comunicació o els barbarismes i altres incorreccions lingüístiques que posarien molt i molt nerviós Pompeu Fabra. Tot plegat amb aportacions pròpies, un llenguatge sorneguer que pica l’ullet a les grans sentències buides de contingut (encertadíssim el 5x10) i una brillant escenografia d’Enric Romaní composta de mampara amb portes giratòries que contribueix al joc del fregolisme. Sens dubte, l’atractiu més gran de l’espectacle. Farré i Cambray llueixen la capacitat de transformar-se o evocar vertiginosament els diferents personatges –ja siguin homes o dones– amb un simple objecte, gest o modulació de la veu. Hi ha un meticulós treball al darrere.

Produccions com ‘Les dones sàvies’ demostren com amb talent, imaginació i empenta es poden gestar grans èxits. Cal, això sí, que les companyies rebin el suport per tirar endavant els seus projectes (residències artístiques, coproduccions, etc.). Si el Maldà –com d’altres, no és pas l’únic– ho ha pogut fer, #ésdesàvies seguir-ne l’exemple.

Trivial