Les feres de Shakespeare

informació obra



Adaptació:
Ariadna Pastor
Composició musical:
Ariadna Cabiró
Direcció:
Adrià Aubert
Intèrprets:
Laura Aubert, Lloll Bertran, Maria Cirici, Mariona Castillo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig, Jordi Vidal
Companyia:
T de Teatre
Autoria:
Denise Despeyroux
Sinopsi:

Som a Pàdua, Itàlia, el 1594. El sol brilla i la foscor de l’edat mitjana queda lluny. L’home comença a sospitar que la terra és rodona, ha descobert Amèrica i fins i tot el clítoris. El progrés, l’art i la ciència envaeixen uns carrers pavimentats de nou. “La llibertat de Pàdua és universal per a tothom”, proclama el lema de la universitat local. Però entre escultures de marbre polit i cortines de seda fina, descobrim una societat ancorada en el passat, fonamentada en el patriarcat i els valors medievals. L’home és el centre i mesura de totes les coses. Quin és, però, el lloc de la dona?

Per poder trencar amb el paper que els ha tocat interpretar i erigir-se en allò que decideixen ser, a les dones només els queda una opció: desplegar la seva fúria. Aquesta és una història brutal sobre tres dones, Caterina, Bianca i Lucenzia, que a través de la seva intel·ligència, el seu valor i la seva determinació aconseguiran transformar el seu destí. Lucenzia es disfressa d’home i arriba a Pàdua per poder estudiar a la universitat. Bianca inicia un nou camí per descobrir la seva identitat. I Caterina es rebel·la contra un casament forçat i emprèn una lluita per alliberar-se del seu botxí.

La companyia barcelonina Els Pirates Teatre presenta la tercera adaptació d’una comèdia de Shakespeare després de Somni d’una nit d’estiu i Nit de Reis (o el que vulgueu). La música, la complicitat amb el públic, el dinamisme i un estil directe i sincer apropen els clàssics al públic actual. Fidels a la seva trajectòria i propers a la tradició del teatre anglosaxó, els actors i músics sorprenen els espectadors amb la seva versatilitat, entrega i alegria. Aquest cop, la dramaturga i traductora Ariadna Pastor i la compositora Ariadna Cabiró, donen la volta al clàssic l’Amansiment de la fúria, de William Shakespeare. És una reflexió punyent, divertida i necessària sobre la identitat, els rols de gènere, els anhels, els somnis, la raó i el coneixement. Això sí! Ara portada a escena des del punt de vista de les dones.


Crítica: Les feres de Shakespeare

06/07/2019

Els Pirates obliden d'ensenyar el seu botí al Condal

per Jordi Bordes

Els Pirates són uns mestres en fer adaptacions. Sovint, la fórmula (que practiquen al Maldà però també l'han traslladat a la Biblioteca de Catalunya amb Nit de reis, 2014; i a L'Escenari Joan Brossa amb El somni d'una nit d'estiu,2017) passa per la metateatralitat: Que l'actor convingui amb l'espectador el seu canvi de rol, de personatge, fent-ho evident. Donant l'oportunitat del joc al propi espectador, que somriu còmplice des de la seva butaca. L'entrada a un espai immens com és el Condal els ha tenallat la seva frescor. I és una llàstima. S'atreveixen a atacar una comèdia intranscendent i còmica alhora (L'amansiment de la fúria) per fer un cant reivindicatiu en favor de les dones. Coincideixen amb una de les obres de Parking Shakespeare d'aquesta temporada: L'amansi(pa)ment de les fúries. Donar el got d'aigua que marca la demostració que l'home ha aconseguit dominar la dona rebel té un significat ben diferent. Però tampoc és clar que sigui el que el legitima. Si a Akelarre (producció d'El Maldà de la companyia germana, The feliuettes) rematen les idees masclistes servint el florí de la imaginació, el cant i la paraula, ara reaccionen amb una ràbia, una violència que exclou la possibilitat que el feminisme “es de tots o no serà.” Joana Cortils i Nil Martín, de Novaveu, ja van fer una aproximació amb l'article sobre l'assaig obert de Factoria Grec.

Han volgut trencar la distància construint una mena de passarel·la que no li saben trobar una utilitat dramatúrgica i que enfonsa els espectadors de les primeres fileres inexplicablement. Lloll Bertran, convidada d'honor en aquest repartiment, sí que s'hi llueix, perquè la peça està afinada a la tessitura interpretativa. Però ha deixat fora de joc a la resta del repartiment. Evidentment, sempre hi ha escenes que queden més ben resoltes i és un plaer poder disfrutar de la varrietat d'instruments de vent acompanyant el piano i també la corda (amb Laura Aubert, demostrant la seva versatilitat). Laura Pau repeteix el rol pastoral que ja va desenvolupar al TNC, a Afanys d'amor perduts).La versió queda curta en la reivindicació i respira una tonalitat similar a la de La tendresa, d'Alfredo Sanzol: juguen amb les claus clàssiques, però no aconsegueixen traslladar-la de manera convincent a un discurs actual o a una complicitat franca amb l'espectador. I això que segueixen tenint capacitat de connectar amb l'espectador. 

Vam veure l'obra dos dies abans d'estrena, és molt probable que la tensió per a l'estrena i per a agradar a la filera del fons s'hagi atenuat i que les interpretacions entrin més en joc i menys amb l'exageració. El millor d'aquesta producció d'Els Pirates són ells mateixos: s'han de sentir segurs perquè la peça agafi volada i empatia.