Les feres de Shakespeare

informació obra



Adaptació:
Ariadna Pastor
Composició musical:
Ariadna Cabiró
Direcció:
Adrià Aubert
Intèrprets:
Laura Aubert, Lloll Bertran, Maria Cirici, Mariona Castillo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig, Jordi Vidal
Companyia:
T de Teatre
Autor:
Denise Despeyroux
Sinopsi:

Som a Pàdua, Itàlia, el 1594. El sol brilla i la foscor de l’edat mitjana queda lluny. L’home comença a sospitar que la terra és rodona, ha descobert Amèrica i fins i tot el clítoris. El progrés, l’art i la ciència envaeixen uns carrers pavimentats de nou. “La llibertat de Pàdua és universal per a tothom”, proclama el lema de la universitat local. Però entre escultures de marbre polit i cortines de seda fina, descobrim una societat ancorada en el passat, fonamentada en el patriarcat i els valors medievals. L’home és el centre i mesura de totes les coses. Quin és, però, el lloc de la dona?

Per poder trencar amb el paper que els ha tocat interpretar i erigir-se en allò que decideixen ser, a les dones només els queda una opció: desplegar la seva fúria. Aquesta és una història brutal sobre tres dones, Caterina, Bianca i Lucenzia, que a través de la seva intel·ligència, el seu valor i la seva determinació aconseguiran transformar el seu destí. Lucenzia es disfressa d’home i arriba a Pàdua per poder estudiar a la universitat. Bianca inicia un nou camí per descobrir la seva identitat. I Caterina es rebel·la contra un casament forçat i emprèn una lluita per alliberar-se del seu botxí.

La companyia barcelonina Els Pirates Teatre presenta la tercera adaptació d’una comèdia de Shakespeare després de Somni d’una nit d’estiu i Nit de Reis (o el que vulgueu). La música, la complicitat amb el públic, el dinamisme i un estil directe i sincer apropen els clàssics al públic actual. Fidels a la seva trajectòria i propers a la tradició del teatre anglosaxó, els actors i músics sorprenen els espectadors amb la seva versatilitat, entrega i alegria. Aquest cop, la dramaturga i traductora Ariadna Pastor i la compositora Ariadna Cabiró, donen la volta al clàssic l’Amansiment de la fúria, de William Shakespeare. És una reflexió punyent, divertida i necessària sobre la identitat, els rols de gènere, els anhels, els somnis, la raó i el coneixement. Això sí! Ara portada a escena des del punt de vista de les dones.


Crítica: Les feres de Shakespeare

01/08/2019

Com actualitzar Shakespeare i divertir-se en l'intent

per Josep Maria Viaplana

El primer que hem de saber, és que el títol 'Les feres de Shakespeare', dóna nom en realitat a una (creativa) adaptació de 'L'amansiment de l'harpia' (o 'La feréstega domada' segons la traducció) de l'autor anglès, on partim d'un text clàssic per a crear-ne un que parli a la gent d'ara, amb algunes de les preocupacions de la nostra realitat contemporània. I a més, i això ja de per sí justifica no haver-lo titulat com l'original per no enganyar ningú, posar-lo dins de l'esfera del teatre musical, o millor dit, teatre amb cançons cantades en directe (que seria una definició més acurada), promet una frescor i capacitat d'explicar-la d'una forma diferent.

Es trenquen alguns tabús morals en aquesta versió lliure, que no obvia la crueltat i el masclisme, especialment dels 'pretendents' de les dues germanes 'fadrines', però alhora ens proposa que l'amor no sempre sorgeix entre home i dona, com tots sabem. En l'agosarada adaptació, no hi falten algunes contextualitzacions (que, evidentment no estaven en l'original) sobre Pàdua, la ciència i altres qüestions que actualment ens resulten familiars, i també es recorre a d'altres textos Shakespirians: per exemple la dissertació de Julieta sobre el nom, la rosa i l'olor. També destacaria el 'número' musical de la protagonista, interpretada per una Laura Aubert inspiradíssiima (la recordo en treballs com l'Hostalera de Goldoni o El llibre de les bèsties de Ramon Llull, esrita i dirigida per Marc Rosich) on canta, toca el contrabaix i balla, recordant-nos que, per damunt de tots els prejudicis, 'Eppur si muove' que deia Galileu.

Sense oblidar el millorament del fil dramàtic, referent a una part que en la primera funció de preestrena (que es va fer al Teatre de Lloret de Mar) no quedava clara, com és el procés d'amansiment de la 'fera' per part de Petruchio, un personatge que, com sol passar en la realitat, se'ns fa divertit i insuportable alhora, pel seu masclisme desvergonyit. Han aconseguit explicar força bé el procés de submissió de Catalina, fins i tot millor que en l'original, on poca informació donaven de com una dona rebel i independent podria arribar a ser tan servil al seu marit (que només volia d'ella la seva dot), potser per la joventut de l'autor, o per la misogínia general de l'època. Ara bé, un final enginyós i d'empoderament femení resol i apaivaga tots els dubtes que en poguéssim tenir. Especialment després d'un monòleg de Catalina tan convincent, que dubtem per un moment si la seva submissió és real (imperdible).

En general, un bon espectacle, que lamentablement, ara per ara, no tindrà continuïtat després de l'estiu, amb ingredients força populars, com la comèdia, la música en directe (impecable) i on tots els actors fan més d'un personatge (inclosa una sempre solvent Lloll Bertran que connecta de meravella amb el públic), que potser només té un però: el desenvolupament dramàtic i el voler seguir, en la mesura del possible, el text original en vers i en un registre Shakespirià, amb l'afegit de cançons i escenes i situacions noves, fa que el conjunt tingui algunes baixades de ritme i es faci un pèl llarg. Un espectacle amb un estil i perfum innegablement 'made in Institut del Teatre' que poden gaudir àmplies capes d'espectadors, potser amb l'excepció d'aquells que puguin sentir-se incomodats en l'intercanvi de rols entre homes i dones, especialment quan arriba l'hora d'enamorar-se. Però estem en el segle XXI... no?