Les feres de Shakespeare

informació obra



Adaptació:
Ariadna Pastor
Composició musical:
Ariadna Cabiró
Direcció:
Adrià Aubert
Intèrprets:
Laura Aubert, Lloll Bertran, Maria Cirici, Mariona Castillo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig, Jordi Vidal
Companyia:
T de Teatre
Autor:
Denise Despeyroux
Sinopsi:

Som a Pàdua, Itàlia, el 1594. El sol brilla i la foscor de l’edat mitjana queda lluny. L’home comença a sospitar que la terra és rodona, ha descobert Amèrica i fins i tot el clítoris. El progrés, l’art i la ciència envaeixen uns carrers pavimentats de nou. “La llibertat de Pàdua és universal per a tothom”, proclama el lema de la universitat local. Però entre escultures de marbre polit i cortines de seda fina, descobrim una societat ancorada en el passat, fonamentada en el patriarcat i els valors medievals. L’home és el centre i mesura de totes les coses. Quin és, però, el lloc de la dona?

Per poder trencar amb el paper que els ha tocat interpretar i erigir-se en allò que decideixen ser, a les dones només els queda una opció: desplegar la seva fúria. Aquesta és una història brutal sobre tres dones, Caterina, Bianca i Lucenzia, que a través de la seva intel·ligència, el seu valor i la seva determinació aconseguiran transformar el seu destí. Lucenzia es disfressa d’home i arriba a Pàdua per poder estudiar a la universitat. Bianca inicia un nou camí per descobrir la seva identitat. I Caterina es rebel·la contra un casament forçat i emprèn una lluita per alliberar-se del seu botxí.

La companyia barcelonina Els Pirates Teatre presenta la tercera adaptació d’una comèdia de Shakespeare després de Somni d’una nit d’estiu i Nit de Reis (o el que vulgueu). La música, la complicitat amb el públic, el dinamisme i un estil directe i sincer apropen els clàssics al públic actual. Fidels a la seva trajectòria i propers a la tradició del teatre anglosaxó, els actors i músics sorprenen els espectadors amb la seva versatilitat, entrega i alegria. Aquest cop, la dramaturga i traductora Ariadna Pastor i la compositora Ariadna Cabiró, donen la volta al clàssic l’Amansiment de la fúria, de William Shakespeare. És una reflexió punyent, divertida i necessària sobre la identitat, els rols de gènere, els anhels, els somnis, la raó i el coneixement. Això sí! Ara portada a escena des del punt de vista de les dones.


Crítica: Les feres de Shakespeare

18/07/2019

Les feres es reivindiquen

per Ferran Baile

El text de L´Amansiment de la fúria, que William Shakespeare va escriure el 1594, vist amb ulls actuals és difícilment justificable per la seva component clarament masclista i pels símils que fa amb la doma, via maltractament psicològic i físic, de la dona com si fos un cavall o un gos que cal domesticar.  Inclús els mètodes de doma de cavalls o gossos que utilitzen aquests tàctiques mètodes de sotmetiment són ara fortament criticats, inclús penalitzats.

En un món d´homes on les filles eren posades en venda, el ric mercader Bautista Minola vol casar les seves dues filles, però abans de res vol col.locar la seva filla Caterina, díscola i de mal caràcter. Una vegada estigui col.locada, la filla petita la dolça Blanca, que ja té pretendents estarà disponible. Això fa que els pretendents de Blanca, Hortensio, Gremio y Lucencio, uneixin els seus interessos per buscar-li marit a la malhumorada i tenir via lliure. L´arribada de Petruccio,  un impostor en busca d´una bona dot, home orgullós i pre-potent, que pren l´amansiment de Caterina com un repte, els hi va com anell al dit a tots, menys a Caterina, és clar. Aquest “quan les dones diuen no, volen dir que sí”, que pregona Petruccio, grinyola a les oïdes.

Ariadna Pastor és l´autora de l´adaptació i la traducció de Les feres de Shakespeare,  i Ariadna Cabiró la compositora de la música, que transforma l´obra en un musical.  Impecable la posta en escena d´Adrià Aubert , jugant amb una amplia escenografia d´Enric Romaní, que entra al pati de butaques. Impecables les actrius i els actors de la companyia començant per Laura Aubert (magnífic el seu blues del final), que interpreta a Caterina, Lluna Pindado (Blanca i Calcedonia), Ricard Farré (un Petruccio, brusc i violent) i Laura Pau (Trania) amb els actors incorporats per aquest muntatge,  Lloll Bertran (Baptista, Biondella), Mariona Castillo (Lucenzia), Jordi Vidal (Gremio, Grumio, Lucenzio) i Arnau Puig (Hortensio, Acquapendente). El vestuari és de  Maria Albadalejo i les coreografies d´Anna Romaní.Es una co-producció del Grec 2019 i Els Pirates Teatre   

La primera sorpresa és el fet que Lloll Bertran, pres``encia escènica a agraïr faci el que faci, interpreti a Baptista, el pare de les filles, que aquí no apareix i transforma a la dona en matriarca, el que trenca d´una forma una mica gratuïta, el món d´homes  de fer i desfer que planteja Shakespeare.  Ariadna Pastor s´apropa al text de Shakespeare amb massa prudència i la seva critica queda feble.

Res que veure amb el text que es representa aquests dies al  Parc de l´Estació del Nord, i també dins del Grec (el dia 30, en faran una única representació al Grec), a càrrec de la Companyia Pàrking Shakespeare que sí és contundent i a l´hora no traeix però si contradiu el text de l´autor. No se´l perdin.

Tampoc la música acompanya en el numero final més festiu que reivindicatiu, i que ve desprès d´un magnífic blues interpretat per Laura Aubert, actriu que ofereix en totes les seves interpretacions una especial força i intensitat. Aquest “fins que no siguem ben lliures, no deixarem de rugir”, cantat per tota la companyia, sona massa suau, més gata que tigressa. 

Una companyia excepcional

Els Pirates Teatre va ser format per un grup molt jove de músics i actors-actrius el 2001. A l´inici hi van ser els fundadors, els germans Adrià I Laura Aubert  (director/actriu i musics), Lluna Pindado (actriu I músic), Bernat Cot (actor i músic) i Núria Cuyàs (actriu i music).  Al llarg dels anys es van anar incorporant, María Albadalejo (figurinista), Ariadna Cabiró (músic), Llorenç i Jordi Gonzalez (actors i musics), Ricard Farré (actor), Laura Pau (actriu), Marina Marcos (productora) i Anna i Enric Romaní (Coreògrafa i escenògraf).  La primera obra que varen representar va ser el musical Els Pirates de Gilbert i Sullivan, i d´aquí el nom de la companyia. Regenten la Sala Maldà, on han optat per un teatre de proximitat on música i teatre sempre tenen un mateix protagonisme. Han portat a escèna 30 espectacles, i entre ells tres Shakespeares, Somni d´una nit d´estiu, Nit de Reis (o el que volgueu) i L´amansiment de la furia, que están representant. Nit de Reis es va representar a Alemanys dins el Shakespeare im Neuss i veren portar el seu espectacle de Poesís Visual de Joan Brossa a Paris, Venezia i Düsseldorf.   

L´obra de Shakespeare al Cinema

Des del 1929, en que va ser interpretada per Mary Pickford i Douglas Fairbanks, el dos super actors de l´època, The taming of the Shrew (La doma de la furia). Hi ha hagut forces versions cinematogràfiques i televisives. Entre elles destaca La mujer indomable (1967), que varen protagonitzar Elizabeth Taylor i Richard Burton i va dirigir el gran director cinematogràfic, teatral i operístic Franco Zeffirelli, que precisament ens ha deixat enguany. A nivell espanyol, destaca La fierecilla domada (1955), que varen protagonitzar Carmen Sevilla i Alberto Closas

text:  ferranbaile@gmail.com