El text de L´Amansiment de la fúria, que William
Shakespeare va escriure el 1594, vist amb ulls actuals és difícilment
justificable per la seva component clarament masclista i pels símils que fa amb
la doma, via maltractament psicològic i físic, de la dona com si fos un cavall
o un gos que cal domesticar. Inclús els
mètodes de doma de cavalls o gossos que utilitzen aquests tàctiques mètodes de
sotmetiment són ara fortament criticats, inclús penalitzats.
En un món d´homes on
les filles eren posades en venda, el ric mercader Bautista Minola vol casar les
seves dues filles, però abans de res vol col.locar la seva filla Caterina, díscola
i de mal caràcter. Una vegada estigui col.locada, la filla petita la dolça
Blanca, que ja té pretendents estarà disponible. Això fa que els pretendents de
Blanca, Hortensio, Gremio y Lucencio, uneixin els seus interessos per buscar-li
marit a la malhumorada i tenir via lliure. L´arribada de Petruccio, un impostor en busca d´una bona dot, home orgullós
i pre-potent, que pren l´amansiment de Caterina com un repte, els hi va com
anell al dit a tots, menys a Caterina, és clar. Aquest “quan les dones diuen no, volen dir que sí”, que pregona Petruccio,
grinyola a les oïdes.
Ariadna
Pastor
és l´autora de l´adaptació i la traducció de Les feres de Shakespeare, i Ariadna Cabiró la compositora de la
música, que transforma l´obra en un musical.
Impecable la posta en escena d´Adrià
Aubert , jugant amb una amplia escenografia d´Enric Romaní, que entra al pati de butaques. Impecables les actrius
i els actors de la companyia començant per Laura
Aubert (magnífic el seu blues del final), que interpreta a Caterina, Lluna Pindado (Blanca i Calcedonia), Ricard Farré (un Petruccio, brusc i
violent) i Laura Pau (Trania) amb
els actors incorporats per aquest muntatge,
Lloll Bertran (Baptista,
Biondella), Mariona Castillo
(Lucenzia), Jordi Vidal (Gremio,
Grumio, Lucenzio) i Arnau Puig
(Hortensio, Acquapendente). El vestuari és de
Maria Albadalejo i les coreografies
d´Anna Romaní.Es una co-producció del Grec 2019 i Els Pirates Teatre
La primera sorpresa
és el fet que Lloll Bertran, pres``encia escènica a agraïr faci el que faci, interpreti
a Baptista, el pare de les filles, que aquí no apareix i transforma a la dona
en matriarca, el que trenca d´una forma una mica gratuïta, el món d´homes de fer i desfer que planteja
Shakespeare. Ariadna Pastor s´apropa al
text de Shakespeare amb massa prudència i la seva critica queda feble.
Res que veure amb el
text que es representa aquests dies al
Parc de l´Estació del Nord, i també dins del Grec (el dia 30, en faran
una única representació al Grec), a càrrec de la Companyia Pàrking Shakespeare
que sí és contundent i a l´hora no traeix però si contradiu el text de l´autor.
No se´l perdin.
Tampoc la música
acompanya en el numero final més festiu que reivindicatiu, i que ve desprès
d´un magnífic blues interpretat per Laura Aubert, actriu que ofereix en totes
les seves interpretacions una especial força i intensitat. Aquest “fins que no siguem ben lliures, no deixarem
de rugir”, cantat per tota la companyia, sona massa suau, més gata que
tigressa.
Una
companyia excepcional
Els
Pirates Teatre va ser format per un grup molt jove de músics i
actors-actrius el 2001. A l´inici hi van ser els fundadors, els germans Adrià I
Laura Aubert (director/actriu i musics),
Lluna Pindado (actriu I músic), Bernat Cot (actor i músic) i Núria Cuyàs
(actriu i music). Al llarg dels anys es
van anar incorporant, María Albadalejo (figurinista), Ariadna Cabiró (músic),
Llorenç i Jordi Gonzalez (actors i musics), Ricard Farré (actor), Laura Pau (actriu),
Marina Marcos (productora) i Anna i Enric Romaní (Coreògrafa i
escenògraf). La primera obra que varen
representar va ser el musical Els Pirates
de Gilbert i Sullivan, i d´aquí el nom de la companyia. Regenten la Sala Maldà,
on han optat per un teatre de proximitat on música i teatre sempre tenen un
mateix protagonisme. Han portat a escèna 30 espectacles, i entre ells tres
Shakespeares, Somni d´una nit d´estiu,
Nit de Reis (o el que volgueu) i L´amansiment de la furia, que están
representant. Nit de Reis es va
representar a Alemanys dins el Shakespeare im Neuss i veren portar el seu
espectacle de Poesís Visual de Joan Brossa a Paris, Venezia i Düsseldorf.
L´obra de Shakespeare al Cinema
Des del 1929, en que va ser interpretada per
Mary Pickford i Douglas Fairbanks, el dos super actors de l´època, The taming of the Shrew (La doma de la
furia). Hi ha hagut forces versions cinematogràfiques i televisives. Entre
elles destaca La mujer indomable
(1967), que varen protagonitzar Elizabeth Taylor i Richard Burton i va dirigir
el gran director cinematogràfic, teatral i operístic Franco Zeffirelli, que
precisament ens ha deixat enguany. A nivell espanyol, destaca La fierecilla domada (1955), que varen
protagonitzar Carmen Sevilla i Alberto Closas
text: ferranbaile@gmail.com
