Les feres de Shakespeare

informació obra



Adaptació:
Ariadna Pastor
Composició musical:
Ariadna Cabiró
Direcció:
Adrià Aubert
Intèrprets:
Laura Aubert, Lloll Bertran, Maria Cirici, Mariona Castillo, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Arnau Puig, Jordi Vidal
Companyia:
T de Teatre
Autor:
Denise Despeyroux
Sinopsi:

Som a Pàdua, Itàlia, el 1594. El sol brilla i la foscor de l’edat mitjana queda lluny. L’home comença a sospitar que la terra és rodona, ha descobert Amèrica i fins i tot el clítoris. El progrés, l’art i la ciència envaeixen uns carrers pavimentats de nou. “La llibertat de Pàdua és universal per a tothom”, proclama el lema de la universitat local. Però entre escultures de marbre polit i cortines de seda fina, descobrim una societat ancorada en el passat, fonamentada en el patriarcat i els valors medievals. L’home és el centre i mesura de totes les coses. Quin és, però, el lloc de la dona?

Per poder trencar amb el paper que els ha tocat interpretar i erigir-se en allò que decideixen ser, a les dones només els queda una opció: desplegar la seva fúria. Aquesta és una història brutal sobre tres dones, Caterina, Bianca i Lucenzia, que a través de la seva intel·ligència, el seu valor i la seva determinació aconseguiran transformar el seu destí. Lucenzia es disfressa d’home i arriba a Pàdua per poder estudiar a la universitat. Bianca inicia un nou camí per descobrir la seva identitat. I Caterina es rebel·la contra un casament forçat i emprèn una lluita per alliberar-se del seu botxí.

La companyia barcelonina Els Pirates Teatre presenta la tercera adaptació d’una comèdia de Shakespeare després de Somni d’una nit d’estiu i Nit de Reis (o el que vulgueu). La música, la complicitat amb el públic, el dinamisme i un estil directe i sincer apropen els clàssics al públic actual. Fidels a la seva trajectòria i propers a la tradició del teatre anglosaxó, els actors i músics sorprenen els espectadors amb la seva versatilitat, entrega i alegria. Aquest cop, la dramaturga i traductora Ariadna Pastor i la compositora Ariadna Cabiró, donen la volta al clàssic l’Amansiment de la fúria, de William Shakespeare. És una reflexió punyent, divertida i necessària sobre la identitat, els rols de gènere, els anhels, els somnis, la raó i el coneixement. Això sí! Ara portada a escena des del punt de vista de les dones.


Crítica: Les feres de Shakespeare

07/07/2019

Només la música amanseix les feres

per Andreu Sotorra

La companyia Els Pirates Teatre ha tirat la capa al toro i s'ha llençat a canviar l'espai de proximitat d'El Maldà pel de considerable capacitat com l'Onyric Condal. Ara que Dagoll Dagom ha abaixat la persiana al Paral·lel del Teatre Victòria fa la impressió que el relleu generacional hagi volgut recuperar una part d'aquell espai de teatre musical que, ni que diguin que sempre té «Mar i cel» en reserva, sembla que ha tirat definitivament la tovallola.

«Les feres de Shakespeare» és un musical per a tots els públics —recuperable en temporada per a un públic adolescent— que recorda els millors temps dels pares del gènere en català. Tot i venint de William Shakespeare, la companyia d'Els Pirates se n'ha desencotillat tant com ha pogut i la base de l'espectacle té dos puntals que cal remarcar d'entrada: una excel·lent, rica i genuïna traducció i adaptació d'Ariadna Pastor i una eclèctica, suggerent i atrevida composició musical d'Ariadna Cabiró. Un bon tàndem: Ariadna & Ariadna.

Si la llengua, sense concessions i en alguns moments amb embarbussaments força complexos, sona de primera, la música barreja diferents registres i fa una atractiva combinació de blues, pop, swing, madrigals, perquè no sigui dit, i fins i tot fa puntetes al jazz (amb l'imprescindible violoncel de Laura Aubert). Per tot plegat, deia abans que és un espectacle per a tots els públics i molt aprofitable per a grups adolescents, com ho van ser en el seu dia, sense proposar-s'ho, molts dels espectacles de Dagoll Dagom.

El repartiment ha reunit la majoria de joves actors i actrius que omplen la temporada d'espectacles de petit format d'El Maldà i hi han incorporat una mestra veterana com l'actriu Lloll Bertran. Me la imagino, enmig de gent tan jove, passant-s'ho bé durant els assajos i aportant també la seva llarga experiència en el gènere musical i la comèdia.

La direcció d'Adrià Aubert ha dosificat els papers i el moviment de cadascú. L'escenari ha estat avançat sobre el pati de butaques —¿síndrome de proximitat d'El Maldà?— i només queda el dubte de per què calia deixar un nombre d'espectadors entatoxonats a primeres files, entre la passarel·la de l'escenografia, com si estiguessin en un fossat de músics, amb el risc que agafin torticoli quan vulguin veure alguna de les poques escenes que surten de l'escenari convencional.

La interpretació, tant coral com solista, està garantida. Hi ha primeres veus del panorama musical actual més celebrat com Mariona Castillo, Neus Pàmies, Laura Aubert, Maria Cirici, Lluna Pindado i Laura Pau. I ells no es queden tampoc enrere amb Ricard Farré, Arnau Puig i Jordi Vidal. Tots alternen diferents papers i, amb els canvis de vestuari i caracterització, fa la impressió que la companyia es multipliqui per tres.

Les escenes de diàleg, molt en clau de comèdia, en alguns casos tirant de mètrica, posen Shakespeare al dia i li fan també una estirada d'orelles —potser aquesta és l'obra considerada avui més masclista del seu repertori— i reconverteixen amb llibertat creativa «L'amansiment de la fúria» en una obra eminentment feminista que reivindica el paper de les protagonistes i els acaba atorgant la victòria davant dels homes en clau de venjança.

Tot plegat en una època de despertar d'afany de coneixement, finals del segle XVI, situada a Pàdua, on hi ha universitat a la qual cal accedir amb disfressa d'home si es vol fer carrera de medicina, on el «clítoris» no és una espècie botànica sinó una descoberta de la pròpia identitat com qui descobreix les Amèriques i on la ferotgia femenina és fruit d'una reacció espontània contra la convenció matrimonial. Tampoc no hi falta, esclar, tractant-se de Shakespeare, l'elixir poderós de la flor verinosa que els més ingenus es pensen que és com la miraculosa de la Nit de Sant Joan que  aconsegueix tots els misteris de l'amor. Només la música amanseix les feres. (...)