Les mans

Teatre

informació obra


Direcció:
Sílvia Munt
Autoria:
Llàtzer Garcia
Sinopsi:

Aquesta és una història d’amor imperfecta que exposa una difícil pregunta: posaries en joc la teva vida sentimental per salvar el teu projecte somiat? 

La Paula i l’Isaac viuen apartats en una casa enmig de boscos i muntanyes. Ella està a punt de rodar la seva primera pel·lícula, que serà protagonitzada per ell, després d’haver estat retirat temporalment de l’ofici per problemes de salut mental. 

La producció ja comença a caminar i la parella ho viu amb una barreja d’entusiasme i vertigen.

Però els primers dies d’assajos previs a la filmació, es fa evident el que la Paula, secretament, intuïa: l’Isaac no pot participar en la pel·lícula; és un perill per ell i pel mateix rodatge. El seu paper, basat en la seva persona i la seva difícil experiència, l’haurà de fer un altre actor.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Les mans

14/09/2024

Combat de fons

per Pep Vila

Un argument que podia haver.se acabat en pocs minuts, però que aconsegueix mantenir la tensió durant més d'hora i mitja; una sacsejada i un ball d'emocions, amb dos personatges enfrontats des del primer moment i que sembla que s'odien, però a la vegada s'estimen. Us sonen parelles així?

Tot això i més és "Les.mans”, una obra amb un text intel.ligent (Llàtzer Garcia), que sap dosificar les pujades i baixades de ritme i de cops, com si es tractès d'un combat de boxa; dirigida amb saviesa (Sílvia Munt),i amb un gran concepte del ritme, que aconsegueix mantenir en tot moment l’interès de l'espectador; i, finalment, amb dos grans actors que es despullen, expressen les seves emocions i s’endinsen en un principi en un duel dialèctic, per arribar gradualment molt més enllà, al fons del cor, passant de l'amor a l'odi, ara al ressentiment, ara a la reconciliació...en definitiva a la relació d'una parella. Són dos actors definitivament en ratxa i possiblement en un dels millors moments de la seva carrera professional i que es despullen i deixen anar els seus sentiments: Raquel Ferri i Ernest Villegas.

Perquè no és solament el que passa al principi, quan la directora li comunica a la seva parella i actor principal de la pel.licula que ha de fer…que ell no la pot fer..una pel.lícula que a més parla de la seva pròpia relació i dels seus problemes, especialment els d'ell.

I després del mal tràngol que passa l’Isaac, l’espectador es pregunta: bé, i ara què? Doncs allò no ha fet més que començar i esdevé un autèntic combat de boxa amb pujades i baixades constants dels tons i amb intercanvis de cops on no hi han guanyadors i sí molts perdedors.

Com en una pel.lícula d'Ingmar Bergman, “Les mans” arriba fins a les entranyes dels sentiments humans i esdevé una obra rodona, que ja prometía molt al últim Festival Grec, quan es va estrenar i que ara, setmanes després, està molt més madura i es degusta amb més plaer encara.