Letter to a man

Teatre | Dansa

informació obra


Direcció:
Robert Wilson
Intèrprets:
Mikhail Baryshnikov
Autoria:
Davide Carnevali, Albert Arribas
Sinopsi:

El director Robert Wilson i el llegendari ballarí Mikhail Baryshnikov s’uneixen per crear una proposta basada en els cèlebres diaris de Vàtslav Nijinski, publicats l’any 1936, dels quals Henry Miller va dir: «S’expressa de manera tan despullada, tan desesperada, que trenca motlles. Si no hagués acabat al manicomi, seria tan bon escriptor com ballarí».
Letter to a man és un espectacle interpretat per Mikhail Baryshnikov, que s’endinsa en la ment fragmentada del gran artista de la dansa mentre aquest embogia perdent el contacte amb la realitat. Com en totes les obres de Wilson, moviment, text, llum, escenografia i música intervenen a parts iguals en una oportunitat única i irrepetible de poder gaudir d’aquests genis a l’escenari.

Crítica: Letter to a man

30/06/2017

Entre el cel i l'infern

per Montse Otzet

L’encert que han tingut Robert Wilson i Mikhail Baryshnikov a l’hora de muntar aquesta producció és no haver caigut en voler imitar el moviment i el ball de Nijinski doncs, possiblement, el muntatge hauria grinyolat i esdevingut una proposta  démodé.

L’atractiu de Letter to a man recau en voler mostrar l’esperit i l’essència del mític ballarí rus a través de les paraules que va escriure en el seu diari personal l’any 1919, quan els símptomes de bogeria i esquizofrènia es començaven a manifestar.  

Wilson i Baryshnikov han creat un muntatge d’art total que porta el segell del creador escènic minimalista i la forta presència d’una de les icones actuals de la dansa.  Malgrat la seva petita talla física,  Baryshnikov  creix sobre de l’escenari  i l’omple pels quatre costats amb un sol petit moviment, amb una mirada múrria o una postura de desolació.

Tres veu, de Wilson, de Baryshnikov i de Lucinda Childs, aquesta, notable ballarina i coreògrafa que participa en aquest muntatge en qualitat de col·laboradora en el moviment, narren frases del diari que van imprimint en l’aire moments de lucidesa i de bogeria que va patir Nijinski , el ballarí que va ser considerat el millor del món però que va saber què era d’infern, gràcies en part per la manipulació que va patir de Romula, la seva dona i de Diaghilev, el seu mentor i amant.  

El pes dramàtic que té el Diari de Nijinski no es troba en el muntatge diàfan i lluminós de Wilson i Baryshnikov. El motiu recau en el fet que en el llibre hi ha una reiteració desalineada d’uns temes que preocupaven molt a l’home-ballarí malalt com són: sentir-se Déu; l’amor cap a la humanitat;  la mort;  la mare; el seu contacte amb prostitutes;  la por a Diaghilev, entre altres.  A Letter to a man part d’aquesta reiteració desordenada es mostra delicadament embastada mitjançant unes escenes de petita durada. Un seguit d’imatges que si bé en la globalitat del muntatge no arriben a detonar el to dramàtic i sentimental del llibre, sí que resulten petites perles escèniques on el rigor i la conjugació plàstica de Wilson, musical de Hal Willner i interpretativa de  Baryshnikov és exquisida.  

Mikhail Baryshnikov és mou com peix a l’aigua quan fa uns passos propis de comèdia musical desplegant l’elegància de sempre i  la saviesa que atorga el pas dels anys. Una experiència acumulada que va més enllà dels canons del ball i que el porten a assolir amb notorietat una interpretació total, en el sentit que no hi ha escletxes entre el moviment físic i el rol d’actor