El director Robert Wilson i el llegendari ballarí Mikhail Baryshnikov s’uneixen per crear una proposta basada en els cèlebres diaris de Vàtslav Nijinski, publicats l’any 1936, dels quals Henry Miller va dir: «S’expressa de manera tan despullada, tan desesperada, que trenca motlles. Si no hagués acabat al manicomi, seria tan bon escriptor com ballarí».
Letter to a man és un espectacle interpretat per Mikhail Baryshnikov, que s’endinsa en la ment fragmentada del gran artista de la dansa mentre aquest embogia perdent el contacte amb la realitat. Com en totes les obres de Wilson, moviment, text, llum, escenografia i música intervenen a parts iguals en una oportunitat única i irrepetible de poder gaudir d’aquests genis a l’escenari.
Vàstlav Nijisky (1889-1950) és a la dansa, com la revolució de Nicolau Copèrnic a l'astronomia. I observi's que amb tres segles de diferència. Tots dos d'origen polonès, desmunten en les seves respectives carreres un malentès: la vida gira, sí. Es mou. Però no pas al voltant de la terra / del terra. Un perquè observa com hi ha un astre encara més central en la constel·lació que exerceix de centre gravitatori: el sol. L'altre, perquè en les seves coreografies i interpretacions deixa d'aspirar a elevar els peus del sol d'on el ballarí clàssic intenta sempre fugir. I en ambdós dos casos, no és tan interessant aquella llavor trencadora amb què van impregnar el seu temps, com les conseqüències per a generacions posteriors i a llarg termini d'aquella gosadia.
Efectivament, hi ha una data: 1813. Els Ballets Russos...
Pots seguir llegint la crítica aquí: