L'habitació del nen

informació obra



Intèrprets:
Savina Figueras, Santi Ricart, Belen Fabra
Escenografia:
Víctor AlGo
Vestuari:
Núria Llunell
Caracterització:
Núria Llunell
Il·luminació:
Víctor AlGo
Companyia:
Gataro
Producció:
Almeria Teatre, Gataro
Autor:
Gustave Flaubert
Sinopsi:

Un home i una dona es lleven il·lusionats per celebrar l'aniversari del seu fill. Des del balcó del menjador contemplen el pis que tenen pensat de comprar, just a l'edifici de davant de casa seva. Aviat començaran una nova vida. El fill s'ha llevat esverat, entre il·lusionat i perplex, incapaç de pair els regals i les atencions que rep. Però un imprevist sacsejarà la vida d'aquest matrimoni i res ja no tornarà a ser igual. 

L'habitació del nen és una obra inquietant sobre les relacions de parella i l'amor filial. Un drama que divideix lectors i espectadors en dos bàndols irreconciliables fins al final.

Crítica: L'habitació del nen

16/10/2016

¿On és el «nen» de l'habitació?

per Andreu Sotorra

(...) Víctor Álvaro ha airejat «l'habitació», hi ha fet «dissabte», i ha reduït el temps de l'obra amb una fusió de la trama inicial. I no tenint-ne prou amb això, ha jugat com un trapella amb els espectadors, tal com ho fa també el mateix Josep Maria Benet i Jornet, de fet, i, a la intriga que ja té de rerefons l'obra, hi ha afegit la intriga de la presència del «nen», a vegades en talls de projecció audiovisual i, en algunes escenes, amb una presència aparentment física pels laterals, darrere de les dues portes que té l'habitació.

No dic res més sobre aquesta opció escènica perquè val la pena que els espectadors mantinguin també la mateixa incògnita durant els setanta-cinc minuts que dura l'obra. ¿El nen hi és físicament o no hi és...? En tot cas, tant si hi és com si no hi és, el resultat de la seva presència, física o virtual, està ben aconseguit i aporta una lectura i una dramatúrgia nova a l'obra. (...)

El muntatge de Víctor Álvaro aprofita les tendències tecnològiques que des de principi de segle ençà han proliferat amb multitud de recursos i les adapta al seu muntatge, però les combina amb l'essència dramatúrgica tradicional de l'obra de Benet i Jornet que en aquest cas grata en el subconscient dels personatges, en l'autoengany per sobreviure, en la negació de la realitat i en les conseqüències fatidíques d'un món, el domèstic, que s'enfonsa. (...)

Els actors Santi Ricart i Savina Figueras són la cara i la creu d'un mirall de dos cossos. Ell, Santi Ricart, més impetuós i dinàmic des del primer diàleg. Ella, Savina Figueras, amb una contenció expressiva que va guanyant força, a vegades només amb la mirada, que li dóna un aire d'absència que lliga molt bé amb el clímax gèlid que demana l'obra. Si aquesta versió de «L'habitació del nen» fos una pel·lícula, el color dominant seria el blau de la por, que és el que demana un thriller psicològic com el de Benet i Jornet. (...)