L'habitació del nen

informació obra



Intèrprets:
Savina Figueras, Santi Ricart, Belen Fabra
Escenografia:
Víctor AlGo
Vestuari:
Núria Llunell
Caracterització:
Núria Llunell
Il·luminació:
Víctor AlGo
Companyia:
Gataro
Producció:
Almeria Teatre, Gataro
Autor:
Gustave Flaubert
Sinopsi:

Un home i una dona es lleven il·lusionats per celebrar l'aniversari del seu fill. Des del balcó del menjador contemplen el pis que tenen pensat de comprar, just a l'edifici de davant de casa seva. Aviat començaran una nova vida. El fill s'ha llevat esverat, entre il·lusionat i perplex, incapaç de pair els regals i les atencions que rep. Però un imprevist sacsejarà la vida d'aquest matrimoni i res ja no tornarà a ser igual. 

L'habitació del nen és una obra inquietant sobre les relacions de parella i l'amor filial. Un drama que divideix lectors i espectadors en dos bàndols irreconciliables fins al final.

Crítica: L'habitació del nen

05/10/2016

Una situació dura per analitzar amb lupa

per Marc Sabater

És inevitable, per al públic de certa edat, comparar la versió de L’habitació del nen amb la que l’Almeria Teatre ha obert la seva temporada amb la que en va estrenar l’any 2003 el Teatre Lliure a la seva seu de Gràcia. I és inevitable, principalment, perquè aquesta peça de Josep Maria Benet i Jornet és tant xocant i inquietant que es fa difícil d’oblidar. Protagonitzada per una parella ideal que celebra l’aniversari del seu fill mentre espera ampliar la família amb la parelleta, L’habitació del nen explora els límits de la consciència i la racionalitat humanes en situacions límit, afortunadament no quotidianes però en absolut insòlites o desconegudes.

Víctor Álvaro ha desconstruït el text original de Benet i Jornet, fusionant i barrejant els dos actes inicials en un de sol en una opció que obeeix a l’austeritat de la producció –el primer acte el protagonitza un nen que, en aquest cas, només apareix en projeccions—però que també és una implícita declaració d’intencions.

Essent com és una peça que retrata una situació extremadament crua, L’habitació del nen de l’Almeria Teatre apel·la més al cap que al cor del públic. Allà on fa més d’una dècada hi havia essencialment emoció ara hi ha una aposta per la incògnita gairebé propera al thriller que requereix espectadors perspicaços disposats a llegir més enllà del text per treure l’entrellat del que llavors era el subsòl de l’obra i ara n’és l’element central.

Cal doncs, anar a l’Almeria Teatre disposats a indagar què és exactament el que Álvaro i els seus volen explicar, de forma que el debat post-funció està garantit. Com també ho està un bon treball dels intèrprets. Hi veureu un Santi Ricart esplendorós en recursos i amb un contundent domini de la situació, al costat d’una Savina Figueras que, en un primer moment, pot semblar més interpretativament discreta però va guanyant en solvència a mesura que l’argument avança. En qualsevol cas –pista— entendreu molt millor el treball d’un i d’altra quan aconseguiu desllorigar el conjunt.

Per la resta, aquesta Habitació del Nen és massa forçosament i injustament mesurada. Una escenografia potser massa bàsica i una il·luminació efectiva però simple fan el fet però no sumen massa res al conjunt. Sí que ho fa, en canvi, un bon plantejament de vestuari i caracterització que –una altra pista—parla gairebé més que els personatges de la situació que s’està presenciant. Cal anar a l’Almeria amb la lupa a la butxaca!