Lo viejo y lo nuevo (DespertaLAB 21)

informació obra



Companyia:
Ça Marche
Sinopsi:

Lo viejo y lo nuevo és una peça per a públic adult que planteja una situació molt concreta com a punt de partida: en escena, nenes i nens ens explicaran [al públic assistent] contes ininterrompudament i jugaran amb tot allò que aquests ens proposen.

Aquest projecte es questiona per què necessitem explicar-nos històries i què ha succeït perquè aquells relats que tenen un valor afegit s’hagin perdut o distorsionat en el camí.

Proposta guanyadora de la beca DespertaLAB 2021

Crítica: Lo viejo y lo nuevo (DespertaLAB 21)

09/06/2021

Un tel pervers en la vida transparent

per Jordi Bordes

Ça Marché necesitava retornar al món de la infància (al que no vol que l'encassellin) amb la proposta mé sminimalista. A Los figurantes (TNT, 2020), la canalla apareixia miteriosament inaccessible rebotada em miralls mentre s'encreuaven els àudios dels seus somnis estranys. Ara, l'acció en aquesta mena de sala de jugar, pràcticament buida, ells hi interactuen ingènuament. no tenen pràcticament cap ordre; sí que els controlen a parttir de certs estímuls. I el públic, els mira, com qui està despreocupadament al parc. O en un festival de fui de curs d'una escola bressol. O en una festa d'aniversari al menjador de casa. El tul que els separa, els garanteix la intimitat (poden obidar que són obserrvats momentàniament). Però, en realitat és una lona que es convertirà en un tel de (possible) lectura perversa. Perquè el text projectat serà nítid per als espectadors mentre que la canañla no l'entendrà per la seva incapacitat de llegir de dreta a esquerra. En canvi, les comptades rèpliques que s'adrecen als nens ("Vols un núvol de sucre"?) té un punt generós per a la canalla i (potser) tèrbol per als espectadors.

És un dispositiu molt simple, que procuta no carregar d'estimuls la canalla i que no els hi deixa repetir experiència. La reacció sempre és fresca; més oi menysconscient de tenir familiars a l'altre costat del tul. És qüestionable relacionar la peça amb un muntatge teatral (ja que els nens hi són en el seu món real, despreocupat) però sí que es revela un contingut treatral, una intenció inquietant buscada en el dispositiu en sí. Mirar per un forat com juguen els nens en el seu món màgic és pertorbador. Sobretot si apareix a la memòria el dramàtic quadfre de Purgatorio de Romeo Castellucci. Però aquestes visions es produeixen només en les ments malaltes, desconfiades dels adults. I aquí és on esclata la reflexió, la consciència, el teatre.

Com a Allí donde no estamos, l'altra peça premiada en aquesta edició del DespertaLAB 2021, la companyia va preferir anul·lar la presència dels intèrprets. És en la imaginació de l'espectador que es produeixen les confrontacions d'imatges i records. Brutal.