L’omissió de la família Coleman

Teatre

informació obra


Direcció:
Claudio Tolcachir, Sergi Belbel
Intèrprets:
Cesca Piñón, Bruna Cusí, Roser Batalla, Josep Julien, Sergi Torrecilla, Vanessa Segura, Ireneu Tranis, Marc Rodríguez/ Biel Duran
Escenografia:
Joana Martí
So:
Carles Puntí
Vestuari:
Nidia Tusal
Caracterització:
Pablo Arcusa
Producció:
Temporada Alta
Autoria:
Sergio Blanco
Sinopsi:

Una família al límit de la dissolució, una convivència impossible. La incapacitat per parlar d’allò que ens passa. L’omissió de la família Coleman és la versió catalana d’un dels espectacles argentins més aplaudits i representats dels últims temps. Un text ple d’humor que, des que es va estrenar l’any 2005, han gaudit més de 262.000 espectadors de 22 països diferents. Serà el mateix Claudio Tolcachir —autor i director del muntatge original— qui dirigirà la versió catalana, traduïda per Jordi Galceran, l’autor d’El mètode Grönholm i El crèdit, i interpretada per Bruna Cusí (Estiu 1993) i Marc Rodríguez, entre d’altres.

Crítica: L’omissió de la família Coleman

13/11/2018

Repulsius i entranyables

per Teresa Ferré

La llegenda de la família Coleman començà el 2005 en un pis de Buenos Aires convertit en escola d'intèrprets i espai escènic per la ferma voluntat d'uns joves de fer teatre. (...)  Ara aquesta peça que ja podem considerar un clàssic fa un pas més i es representa per primer cop en català al Romea i dirigida pel mateix autor. Una experiència força recomanable per als qui ja coneguin aquest llinatge estrafolari i també per als nouvinguts a la família. 

La direcció de Claudio Tolcachir s'adapta a la realitat interpretativa, és a dir, el ritme no és de frenesí argentí. Però cal destacar que el treball d'actors i actrius, fonament d'un text de personatges fantàsticament escrits, manté el batec de la rèplica natural i espontània. Aquest aspecte, a més, li dona una nova lectura especialment inquietant pel que fa al context, perquè ens remet inevitablement a la nostra crisi actual. Així, els Coleman podríem ser qualsevol vivint als marges de la pobresa o a punt de desnonament. (...) Una gent que pot provocar rebuig, tendresa i vergonya aliena alhora perquè dibuixa el millor i el pitjor de la naturalesa humana. 

L'encert del repartiment dona un treball de conjunt sòlid i convincent, on és just assenyalar la inoblidable interpretació de Sergi Torrecillas com a Salva, el personatge més original, i l'àvia tan potent que ens regala amb la seva naturalitat habitual la gran Francesca Piñón.

Trivial