Los esqueiters

Teatre

informació obra


Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Dramatúrgia:
Nao Albet i Marcel Borràs , Martí Sánchez-Fibla
Direcció:
Nao Albet i Marcel Borràs
Intèrprets:
Kristina Westad, Alfredo Baccetti, Mike Deal, Dallas, Nao Albet i Marcel Borràs, Martí Sánchez-Fibla
Producció:
La Brutal , Grec Festival de Barcelona 2015, Temporada Alta 2014/ El Canal
Escenografia:
Max Glaenzel
Il·luminació:
Lluís Martí
Coreografia:
Nao Albet i Marcel Borràs, Anna Hierro
Composició musical:
Nao Albet i Marcel Borràs
Sinopsi:

Si el teatre català fos una pel·li de Tarantino, Nao Albet i Marcel Borràs serien John Travolta i Samuel L. Jackson, discutint sobre hamburgueses mentre disparen a tort i a dret. Amb només 24 anys ja han dirigit mitja dotzena de muntatges sorprenents, bogeries cent per cent cinematogràfiques, farcides de referències a la cultura pop, que desbordaven originalitat i rauxa per tot arreu. Al festival estrenen Los esqueiters, una reflexió sobre la llibertat a partir de la trobada impossible entre uns intel·lectuals i una colla de skaters. Per als que vulguin saber com serà el teatre de les generacions que vindran. 

Crítica: Los esqueiters

24/07/2015

A la recerca del Hail Sky

per Iolanda G. Madariaga

Nao Albet i Marcel Borras han reprès el treball que van presentar a la passada edició de Temporada Alta: un interessant encontre amb uns patinadors de carrer (Street skaters) escollits per confrontar la seva idea de llibertat amb la recerca filosòfica d’aquest concepte. La proposta –sembla ser que a Temporada Alta no havia passat d’això- ha quallat en un breu espectacle iconoclasta i irreverent que, malgrat el seu aspecte frívol i poca-solta, desvetlla una interessant reflexió sobre la llibertat. Sota una estructura musical dividida en 12 moviments que recorda la sonata, es presenta un intercanvi entre quatre skaters (Alfredo Baccetti, Dallas Bayley, Michael Diligent i Kristina Westad) d’edats i orígens diversos i els dos creadors disfressats de pensadors humanistes. En els diferents moviments anirem coneixent als personatges (els skaters s’interpreten a ells mateixos) i avançant en la recerca de què és allò que els fa feliços i quina és la seva idea de llibertat.  Al marge del com i del per què la Plaça dels Àngels de Barcelona es va poblar de patinadors, no deixa de ser paradoxal que aquests comparteixin lloc, entre d’altres, amb el gran temple del l’art contemporani que és el MACBA i els pobladors de la contigua Facultat de Filosofia. Albet i Borras juguen aquest fet que potencia la ironia de l’espectacle i carreguen contra l’academicisme oposant-lo a la vida que desprèn el carrer. Els ¨moviments¨ ens van portant al clímax de l’espectacle: al Hail Sky, un estat al que només es pot arribar a través del moviment i la perfecció en els trucs executats pels skaters; una sensació d’extrema llibertat. Entre cites cèlebres, acudits intel·lectualoides, simpàtiques coreografies amb skate i música en directe dels propis creadors, es desgrana un espectacle fresc i gens banal capaç d’atreure un públic poc avesat a visitar els teatres.