L'última trobada

informació obra



Autor:
Sándor Marai, Roger Peña
Direcció:
Abel Folk
Intèrprets:
Abel Folk
Producció:
Teatre Romea i Faig Produccions, Entresòl Produccions
Sinopsi:

Dos homes que de joves havien estat amics inseparables, es retroben després de 41 anys de no veure’s, per resoldre un secret que hi ha entre ells. Durant aquests 41 anys un d’ells ha viscut a l’Extrem Orient i l’altre no s’ha mogut de la soledat del seu castell a la remota Hongria. Però d’alguna manera tots dos han resistit, tots dos sabien que havien de tenir aquesta última trobada. Aquest duel en què utilitzaran com a armes els records. Per trobar la veritat d’un conflicte sobre el qual han estat pensant durant 41 anys.

Crítica: L'última trobada

25/11/2014

Una trobada incòmoda i necessària

per Toni Polo

Dues consciències que necessiten de la veritat. Una veritat llunyana però necessària. Una veritat sabuda però que requereix ser escoltada. Ser dita. Aquest és l’origen, el perquè d’aquest text, gairebé un monòleg, de Sandor Marai que Abel Folk modela a la seva voluntat i controla de cap a peus. L’aposta de complicitat total amb el públic és una decisió arriscada que trenca convenientment la fredor de la història però que no tinc clar que aporti gaire cosa a l’acció. En segons quins moments, xerrar amb el tècnic de llums o amb els espectadors, pot arribar a ser massa trencador.

Les dues consciències són les de Konrad (Jordi Brau) i Henrik (Folk), dos amics de la infantesa que es van separar un bon (o no tan bon) dia i no es va tornar a veure. Fins a aquesta nit, quan els dos es troben al mateix lloc per esclarir el que va passar. Un triangle amorós inconclús, una cacera quasi tràgica i molts records en busca d’una veritat incòmoda i reparadora (qui ho sap...). Si Brau fa (fins a un cert punt) d’sparring del protagonista, Rosa Novell és l’estrella convidada a la funció. La seva reaparició, cega, és digna d’elogi i aporta un to fresc i humà a la funció.


Trivial