L'última trobada

informació obra



Autor:
Sándor Marai, Roger Peña
Direcció:
Abel Folk
Intèrprets:
Abel Folk
Producció:
Teatre Romea i Faig Produccions, Entresòl Produccions
Sinopsi:

Dos homes que de joves havien estat amics inseparables, es retroben després de 41 anys de no veure’s, per resoldre un secret que hi ha entre ells. Durant aquests 41 anys un d’ells ha viscut a l’Extrem Orient i l’altre no s’ha mogut de la soledat del seu castell a la remota Hongria. Però d’alguna manera tots dos han resistit, tots dos sabien que havien de tenir aquesta última trobada. Aquest duel en què utilitzaran com a armes els records. Per trobar la veritat d’un conflicte sobre el qual han estat pensant durant 41 anys.

Crítica: L'última trobada

30/10/2014

Una bona lectura de l'obra de de Márai

per César López Rosell

Nit d’emocions i somnis complerts. El Romea va vibrar amb l’estrena de L’ultima trobada de Sándor Márai, adaptada i dirigida per Abel Folk, a la vegada protagonista del muntatge. L’actor i director ha aconseguit recrear amb fidelitat l’essència del text de l’escriptor hongarès, objectiu que perseguia des de que va llegir la novela del escriptor hungarès . Ell va ser el gran protagonista de la première juntament amb una hipnòtica i valenta Rosa Novell, que va tornar als escenaris després de superar una malaltia molt greu que l’ha deixat sense visió. L’actriu es va enfrontar a la intensa recreació del seu curt paper amb grandesa interpretativa i una impecable dicció. Jordi Brau va completar un elenc de primera. 

 Des d’una aparent fragilitat Novell va acreditar el seu domini de l’escena ja fos asseguda, dreta o acompanyada en el seu recorregut per l’escenari. Va ser una més que convincent Niní, la majordoma i mainadera d’Henrik (Abel Folk). En el passatge descriptiu de la Polonesa de Chopin, creat especialment per a ella, es va guanyar a pols els càlids aplaudiments de la sala. Però el més que merescut homenatge a la carismàtica intèrpret no pot deixar de banda la bona resolució d’aquesta producció, que narra la història del retrobament de dos amics 41 anys després que se separessin bruscament deixant en l’aire un secret misteri i una pregunta que Henrik (Folk) vol resoldre per trobar en la resposta la força alliberadora que li permeti morir tranquil. 

 Ell no s’ha mogut del seu castell d’Hongria, mentre que Konrad (Brau) va fugir dels seus fantasmes refugiant-se a Singapur. Folk es buida amb els seus monòlegs, però Brau li dóna una expressiva rèplica. En el relat emergeix la que va ser l’esposa d’Henrik, que va morir fa temps. És l’element clau del triangle amorós que centra la història i les seves conseqüències. 

 La traïció, la passió, la conspiració i l’honor apareixen en aquest inquietant thriller . Folk (superb) l’encerta en el tractament d’aquesta reflexió, plena de sentiments i passions, sobre l’amistat i la naturalesa humana. Potser li sobren, per innecessàries, algunes apel·lacions al públic que en cap cas desvirtuen la seva gran feina. 


Trivial