Mammón

informació obra



Direcció:
Nao Albet, Marcel Borràs
Intèrprets:
Nao Albet , Javier Beltrán , Paula Blanco , Marcel Borràs , Mima Riera , Manel Sans
Escenografia:
Jose Novoa
Vestuari:
Jose Novoa
Il·luminació:
Luís Martí
So:
Mar Orfila
Producció:
La Brutal, Teatre Lliure
Companyia:
La Brutal
Autor:
Friedrich Dürrenmatt
Composició musical:
Paul Burkhard
Sinopsi:

La crisi ha posat de moda que parlem més de diners. Però ho fem realment? Quina relació tenim amb els diners? Quin valor els donem en el nostre dia a dia? En som esclaus o són sovint l'excusa per convertir-nos-hi? Els diners són potser el nostre últim tabú?
Per mirar de trencar-lo, dins del cicle 'Tot pels diners', hem demanat a cinc creadors, Nao Albet, Marcel Borràs, Iván Morales, David Selvas i Victòria Szpunberg, que facin tres propostes sota el mateix signe: estem disposats a fer-ho tot pels diners?
 

“Disputes d’odi i de sang tot anhelant supremacia, tots morts jaureu al fang quan el sol acomiadi el dia.”
 Prop de l'antiga Khalpe (l'actual Alep), al bell mig d’una vall plena de coves a vessar de pedres precioses, tres famílies conviuen en harmonia, admirant la bellesa natural d’aquests minerals tal com els nens contemplen el caminar d’un cavall: sense voler dominar-ne cap petjada. Però amb l’arribada d’un home misteriós, la pau és alterada i apareixen odis i rancúnies entre els hereus de cada família.
Mammó, que en arameu significa «riquesa» i en hebreu «tresor», és per als cristians el dimoni de l'avarícia i era pels fenicis el Déu de la bonança. El relat mitològic d’aquesta figura ens servirà per abordar la qüestió de la Síria actual, un país immers en una de les guerres més cruels del nostre segle.

Finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2015

Mima Riera, finalista en la categoria d'actriu de repartiment, juntament la seva intervenció a Cleopatra. Premis de la Crítica 2015

Manuel Sans, finalista en la categoria d'actor de repartiment (per la trilogia Tot pels diners). Premis de la Crítica 2015

Crítica: Mammón

12/04/2015

Des de la malaguanyada ciutat antiga siriana d'Alep a la també malaguanyada ciutat moderna nord-americana de Las Vegas

per Andreu Sotorra

Comencem pel començament: 'Mammon' és el nom d'una minisèrie de sis capítols de la televisió noruega, escrita per Vegard Eriksen Stenberg, encara fresca. La llibertat d'expressió, el dret de la societat a conèixer la veritat i la lluita contra la corrupció són alguns dels eixos de la sèrie.

Però, no, l'espectacle que ha creat i dirigit el tàndem Nao Albet i Marcel Borràs, dins de la companyia La Brutal i el cicle del Lliure que subtitula "Tot pels diners", no és ben bé una minisèrie de televisió. Continuem, doncs: Mammó és el nom donat dins del Nou Testament a tot allò que descriu l'abundància i l'avarícia del poder. L'origen és incert: pot ser arameu en el sentit de riquesa; potser hebreu que voldria dir també tresor i calerons; pot ser grec en la seva forma tan simpàtica de "mamonas"; i pot ser fenici que significaria benefici. Moltes llengües contemporànies s'han fet seva la parauleta: el finès, el danès, el polonès i, per aquí, titllar algú de mamó i, encara més, de mammonàs ja sap tothom què vol dir, ni que la Santa Mare Llengua no ho accepti.

Diria que Nao Albet i Marcel Borràs, amb murrieria, han fet una barrija-barreja de tot plegat i el seu espectacle 'Mammón' beu de totes aquestes fonts amb una bona dosi d'imaginació i, d'entrada, amb un intent de desorientar els espectadors. Els principals personatges de 'Mammón', que no són altres sinó els mateixos Nao Albet i Marcel Borràs en persona, encarrilen un viatge en el temps que els porta des de la malaguanyada ciutat antiga siriana d'Alep a la també malaguanyada ciutat moderna nord-americana de Las Vegas. És a dir, de gairebé l'origen de la humanitat a la degradació de la mateixa humanitat. (...)

Trivial