Mammón

Teatre

informació obra


Direcció:
Nao Albet, Marcel Borràs
Intèrprets:
Nao Albet , Javier Beltrán , Paula Blanco , Marcel Borràs , Mima Riera , Manel Sans
Escenografia:
Jose Novoa
Vestuari:
Jose Novoa
Il·luminació:
Luís Martí
So:
Mar Orfila
Producció:
La Brutal, Teatre Lliure
Companyia:
La Brutal
Autoria:
Friedrich Dürrenmatt
Composició musical:
Paul Burkhard
Sinopsi:

La crisi ha posat de moda que parlem més de diners. Però ho fem realment? Quina relació tenim amb els diners? Quin valor els donem en el nostre dia a dia? En som esclaus o són sovint l'excusa per convertir-nos-hi? Els diners són potser el nostre últim tabú?
Per mirar de trencar-lo, dins del cicle 'Tot pels diners', hem demanat a cinc creadors, Nao Albet, Marcel Borràs, Iván Morales, David Selvas i Victòria Szpunberg, que facin tres propostes sota el mateix signe: estem disposats a fer-ho tot pels diners?
 

“Disputes d’odi i de sang tot anhelant supremacia, tots morts jaureu al fang quan el sol acomiadi el dia.”
 Prop de l'antiga Khalpe (l'actual Alep), al bell mig d’una vall plena de coves a vessar de pedres precioses, tres famílies conviuen en harmonia, admirant la bellesa natural d’aquests minerals tal com els nens contemplen el caminar d’un cavall: sense voler dominar-ne cap petjada. Però amb l’arribada d’un home misteriós, la pau és alterada i apareixen odis i rancúnies entre els hereus de cada família.
Mammó, que en arameu significa «riquesa» i en hebreu «tresor», és per als cristians el dimoni de l'avarícia i era pels fenicis el Déu de la bonança. El relat mitològic d’aquesta figura ens servirà per abordar la qüestió de la Síria actual, un país immers en una de les guerres més cruels del nostre segle.

Finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2015

Mima Riera, finalista en la categoria d'actriu de repartiment, juntament la seva intervenció a Cleopatra. Premis de la Crítica 2015

Manuel Sans, finalista en la categoria d'actor de repartiment (per la trilogia Tot pels diners). Premis de la Crítica 2015

Crítica: Mammón

30/04/2015

El forat negre dels diners

per Toni Polo

Una obra esbojarrada, kanyera, brutal. No es pot negar que la parella de creadors tenen ja un segell original que agrada i que controlen en tot moment, encara que de vegades sembli que la cosa se n’anirà de mare. Nao Albet i Marcel Borràs ens plasmen una obra potent en contra del poder dels diners, evidenciant el (poc) valor que arriben a tenir els fins nobles. El fi justifica els mitjans, podríem dir, però el poder corromp el fi, podem afegir. La idea de fer una obra per denunciar in situ la situació a Síria no pot prosperar per manca de diners. El muntatge esdevé, doncs, una peregrinació a un dels temples de la pasta gansa, Las Vegas, per obtenir diners fàcils. L’aventura, però, serà una mena de viatge al forat negre dels diners amb un alt risc que ser xuclats per aquesta força superior de la natura que ens demostra que pot amb tot.

Els autors-actors i la resta del repartiment, combinant amb equilibri vídeo, performance, teatre, efectes sonors, música... tot marca de la casa, aconsegueixen aixecar la veu (i molt) contra el lema del cicle que es pot veure a l’espai lliure: ‘Tot pels diners’. Doncs no. Si ho donem tot pels diners, anem malament!


Trivial