Mars Joan

Teatre

informació obra


Direcció:
Roc Esquius
Intèrprets:
Núria Deulofeu/ Ivana Miño, Josep Sobrevals/ Ricard Farré, Vanessa Segura/ Míriam Tortosa, Isidre Montserrat
Il·luminació:
Xavi Gardés
Composició musical:
Diana Roig i Bernat Mestre (Bohardilla Studio)
Companyia:
Kònic Thtr, Regina Fiz
Sinopsi:

El Joan no és feliç. Està bé, sí, va fent, però no és feliç. La gent que l'envolta tampoc ho és, tot i que ells fan com qui res. Potser és el normal, potser, fins i tot, és l'única possibilitat. Però el Joan troba un viatge, un viatge que el transportarà directament allà on se suposa que hi ha els seus somnis. A les estrelles, a un lloc on tot serà nou i ell en serà el gran protagonista. Un planeta sense convencions socials que l'allunyen de la felicitat. Així que s'apunta al viatge sense pensar-ho, posant del revés el món de la seva parella i amics. Mars Joan no parla d'un altre planeta, no parla d'un viatge, sinó de la voluntat de fer aquest viatge, del qual, per cert, no podrà tornar.

El muntatge participa del programa Travessia Recomana. Informa't del projecte i juga amb el Trivial específic a totes les obres que l'integraran. La postfunció de l'espectacle serà dijous, 9 de febrer.

Crítica: Mars Joan

03/04/2016

Dues parelles en solfa i en crisi

per Andreu Sotorra

Cap allà al 2026, d'aquí a quatre dies, poden passar dues coses: que siguim independents o que, els que encara quedem, hàgim decidit emigrar a Mart per complir això que anomenen el somni col·lectiu. Ho possibilita el projecte Mars One a través d'un reality show que es proposa fundar una colònia humana a Mart i per aconseguir-ho ha de fer una selecció entre els aspirants.

La dramatúrgia de l'obra «Mars Joan» parteix d'aquesta referència xarona i mediàtica de la societat actual i l'adapta a les relacions de parella. Novament, doncs, dues parelles en solfa i en crisi: una perquè el mascle vol anar a Mart per no tornar mai més i l'altra perquè el mascle és un conformista que toca de peus a terra i que no s'adona del que té a un pam del nas. No cal dir que les dues femelles també hi tenen la seva part, en el joc. (...)

Amb diàlegs tallants i breus, la interpretació a vuit mans va pujant de to sense que es desmarxi mai. Funciona, doncs, amb el fre de mà. I malgrat que en algun moment s'entreveu que el que hi passa, i el que hi passarà i com s'acabarà es fa evident i fins i tot previsible —i aquí no hi faria cap mal retallar algunes reiteracions que escurcessin la durada uns deu minuts— no s'està de fer esclatar alguna petita sorpresa que fa que allò tan explotat al teatre i el cinema com és la relació de parella en una edat determinada en crisi es miri aquí des d'una òptica d'originalitat que continua donant raó a l'existència del Programa Cicló del Teatre Tantarantana obert a companyies independents amb inquietuds suficients per analitzar lúdicament i sense paternalismes què li passa a la societat contemporània que preferiria la ignorada incertesa de Mart davant la presumpta seguretat de la Terra. (...)

Trivial