Mars Joan

Teatre

informació obra


Direcció:
Roc Esquius
Intèrprets:
Núria Deulofeu/ Ivana Miño, Josep Sobrevals/ Ricard Farré, Vanessa Segura/ Míriam Tortosa, Isidre Montserrat
Il·luminació:
Xavi Gardés
Composició musical:
Diana Roig i Bernat Mestre (Bohardilla Studio)
Companyia:
Kònic Thtr, Regina Fiz
Sinopsi:

El Joan no és feliç. Està bé, sí, va fent, però no és feliç. La gent que l'envolta tampoc ho és, tot i que ells fan com qui res. Potser és el normal, potser, fins i tot, és l'única possibilitat. Però el Joan troba un viatge, un viatge que el transportarà directament allà on se suposa que hi ha els seus somnis. A les estrelles, a un lloc on tot serà nou i ell en serà el gran protagonista. Un planeta sense convencions socials que l'allunyen de la felicitat. Així que s'apunta al viatge sense pensar-ho, posant del revés el món de la seva parella i amics. Mars Joan no parla d'un altre planeta, no parla d'un viatge, sinó de la voluntat de fer aquest viatge, del qual, per cert, no podrà tornar.

El muntatge participa del programa Travessia Recomana. Informa't del projecte i juga amb el Trivial específic a totes les obres que l'integraran. La postfunció de l'espectacle serà dijous, 9 de febrer.

Crítica: Mars Joan

16/02/2017

Bona marcianada

per Iolanda G. Madariaga

Àgil, directa i amena són condicions d’una bona comèdia i Mars Joan las té sobrades. A estones, els seus diàlegs picats recorden la forma de dialogar de Jasmina Reza, potser perquè el tema de la parella i de les aspiracions individuals dels seus membres hi és també present. Aquí les aspiracions ens poden semblar molt marcianes, però no per estranyes, menys lícites que les de tenir un fill, un gos o un gat o tot plegat. Hi ha a més una volta a la roda de la comicitat que la introdueix el fet de situar-nos davant un reality show televisiu. Una situació que a més d’afavorir uns quants gags, amb la gens improvisada complicitat del públic, introdueix un punt de crítica àcida a una societat que sembla viure pendent de com queda a la pantalla, més que no pas pendent dels propis interessos i les seves autèntiques motivacions. Els quatre actors saben jugar les seves caricatures i portar-les a tocar de l’inversemblant. Just en aquell punt on rau la hilaritat sostinguda. Un bon exercici d’estil que forma i conforma una companyia que comença a ser força sòlida.


Trivial