Mars Joan

Teatre

informació obra


Direcció:
Roc Esquius
Intèrprets:
Núria Deulofeu/ Ivana Miño, Josep Sobrevals/ Ricard Farré, Vanessa Segura/ Míriam Tortosa, Isidre Montserrat
Il·luminació:
Xavi Gardés
Composició musical:
Diana Roig i Bernat Mestre (Bohardilla Studio)
Companyia:
Kònic Thtr, Regina Fiz
Sinopsi:

El Joan no és feliç. Està bé, sí, va fent, però no és feliç. La gent que l'envolta tampoc ho és, tot i que ells fan com qui res. Potser és el normal, potser, fins i tot, és l'única possibilitat. Però el Joan troba un viatge, un viatge que el transportarà directament allà on se suposa que hi ha els seus somnis. A les estrelles, a un lloc on tot serà nou i ell en serà el gran protagonista. Un planeta sense convencions socials que l'allunyen de la felicitat. Així que s'apunta al viatge sense pensar-ho, posant del revés el món de la seva parella i amics. Mars Joan no parla d'un altre planeta, no parla d'un viatge, sinó de la voluntat de fer aquest viatge, del qual, per cert, no podrà tornar.

El muntatge participa del programa Travessia Recomana. Informa't del projecte i juga amb el Trivial específic a totes les obres que l'integraran. La postfunció de l'espectacle serà dijous, 9 de febrer.

Crítica: Mars Joan

12/04/2016

Un conflicte marcià

per Toni Polo

Tothom ha sentit, en algun moment, la temptació d’engegar-ho tot a la merda i començar des de zero. Molts pocs ho han fet. A Mars Joan, un noi, fart de tot, aprofita la possibilitat que li ofereix una empresa creada per un holandès per anar a Mart. El més trencant d’aquesta situació és que és real. Hi ha un holandès que porta anys seleccionant 24 persones per anar al planeta vermell l’any 2026 i crear una nova civilització , amb els millors valors, els millors gens, les millors preparacions i, per descomptat, les millors intencions. Aquesta és la base des de la qual Roc Esquiu ha escrit i dirigeix aquesta obra entretinguda i (diria) crítica que s’emmarca dins del cicle El cicló, al Tantarantana.

El noi, Joan, li explica les seves pretensions a la seva parella, que no hi dóna crèdit. Una parella d’amics (o de presumptes amics) farà d’sparring en l’aventura, que inclou un reality show. (Seguim parlant de la rigorosa realitat plantejada per l’empresa de l’holandès.) El ritme tal vegada frenètic (és un reality!), amb connexions televisives en directe, amb una mercedes milà que intentarà treure-li tot el suc a la situació privada del viatger, va del menjador d’una parella al de l’altra (són idèntics: s’han copiat) i a la reproducció d’aquest mateix espai per a la tele. El Joan haurà de superar una sèrie de proves, en directíssim per TV, que li hauran de plantejar els altres tres personatges.

El desenvolupament de la història està farcit de flashbacks i de ingerències entre els personatges: un parla amb un altre però li respon un tercer, que està en una altra conversa (molt estil FlyHard), cosa que accelera el ritme i pretén fer-lo trepidant. Com trepidant és el fet que el Joan ho deixi tot per fer un viatge sense retorn. És un valent, és un covard, és un egoista, és un filantrop? El dilema està servit: podem crear una nova societat lluny de la nostra? Si hi fossin els mitjans per fer-la possible, cauríem en els mateixos paranys que farien que tot esdevingués, tràgicament, un tornar a començar la mateixa pel·lícula?


Trivial