Merda d'artista

Teatre | Musical

informació obra



Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Teatros del Canal, Kaktus Music
Autor:
Ferran González, Joan Miquel Pérez
Direcció:
Alícia Serrat
Intèrprets:
Ferran González, Xènia Reguant, Gemma Martínez, Nanina Rosebud, Frank Capdet, Joan Miquel Pérez, Eloi López, Paco Weht
Composició musical:
Joan Miquel Pérez, Ferran González
Text:
Lletres cançons de Joan Miquel Pérez, Ferran González
Direcció Musical:
Joan Miquel Pérez
Músics:
Joan Miquel Pérez, Eloi López, Paco Weht
Escenografia:
Nil Brullet
Coreografia:
Marta Tomasa
Vestuari:
Laia Cambrils
Caracterització:
Teresa Alonso
Il·luminació:
Albert Pastor
So:
Carles Aulí
Sinopsi:

Parlem de l’art i del mercat de l’art. I fem-ho amb música, cançons i bon humor, tot explicant la història, cent per cent verídica, d’un artista que als anys seixanta va omplir tot de llaunes amb els seus excrements i les va vendre a preus desorbitats.

Recordeu Pegados, aquell musical de petit format que, contra tot pronòstic, es va convertir en un èxit explicant la història d’una parella que s’havia lliurat als jocs de l’amor i no trobava la manera d’acabar-los? Doncs els seus responsables signen ara una nova comèdia musical que pren com a referència la vida de Piero Manzoni, un artista conceptual que es va fer famós venent llaunes amb l’etiqueta «Merda d’artista», bona part de les quals són encara en caixes fortes de bancs de tot el món. L’obra explica una història de ficció basada en la realitat, però retrata amb acidesa i ironia el mercat de l’art d’un determinat moment. Les seves armes són uns diàlegs ràpids, intel·ligents i hilarants, i també una música que ret homenatge als grans musicals clàssics i a la música italiana del segle XX. O la història musical d’un home que va convertir la merda... en or.

Crítica: Merda d'artista

07/07/2014

Un musical divertit, rodó i ben interpretat i cantat

per Toni Polo

Jo ho he pensat mil vegades. Quatre punts en un fons blanc (per exemple) és una obra d’art? Per què? Qui ho diu? Quin mèrit tenen? Però... si és una merda! Però hi ha algú que no ho entén així i paga a preu d’or aquells quatre punts sobre un fons blanc (aquella merda). L’artista italià del segle passat Piero Manzoni va arribar a la conclusió que la gent paga la merda a preu d’or. I ho va voler demostrar. Resultat: per una banda, grans museus del món (la Tate, de Londres, el Moma, de Nova York) conserven llaunes d’excrement del mateix artista degudament homologades amb etiqueta i firma; per una altra banda, Ferran González i Joan Miquel Pérez han creat un divertit i original musical, Merda d’artista amb el qual s’ho han passat teta (es pot dir teta, parlant de merda, oi?) i fan que el públic s’ho passi igual.

(...)