Merda d'artista

Teatre | Musical

informació obra


Producció:
Grec 2014 Festival de Barcelona, Teatros del Canal, Kaktus Music
Autoria:
Ferran González, Joan Miquel Pérez
Direcció:
Alícia Serrat
Intèrprets:
Ferran González, Xènia Reguant, Gemma Martínez, Nanina Rosebud, Frank Capdet, Joan Miquel Pérez, Eloi López, Paco Weht
Composició musical:
Joan Miquel Pérez, Ferran González
Text:
Lletres cançons de Joan Miquel Pérez, Ferran González
Direcció Musical:
Joan Miquel Pérez
Interpretació musical:
Joan Miquel Pérez, Eloi López, Paco Weht
Escenografia:
Nil Brullet
Coreografia:
Marta Tomasa
Vestuari:
Laia Cambrils
Caracterització:
Teresa Alonso
Il·luminació:
Albert Pastor
So:
Carles Aulí
Sinopsi:

Parlem de l’art i del mercat de l’art. I fem-ho amb música, cançons i bon humor, tot explicant la història, cent per cent verídica, d’un artista que als anys seixanta va omplir tot de llaunes amb els seus excrements i les va vendre a preus desorbitats.

Recordeu Pegados, aquell musical de petit format que, contra tot pronòstic, es va convertir en un èxit explicant la història d’una parella que s’havia lliurat als jocs de l’amor i no trobava la manera d’acabar-los? Doncs els seus responsables signen ara una nova comèdia musical que pren com a referència la vida de Piero Manzoni, un artista conceptual que es va fer famós venent llaunes amb l’etiqueta «Merda d’artista», bona part de les quals són encara en caixes fortes de bancs de tot el món. L’obra explica una història de ficció basada en la realitat, però retrata amb acidesa i ironia el mercat de l’art d’un determinat moment. Les seves armes són uns diàlegs ràpids, intel·ligents i hilarants, i també una música que ret homenatge als grans musicals clàssics i a la música italiana del segle XX. O la història musical d’un home que va convertir la merda... en or.

Crítica: Merda d'artista

26/07/2014

Un musical gamberro, fresc, desacomplexat i, sobretot, molt divertit.

per Marc Sabater

Que Ferran González i Joan Miquel Pérez formen un tàndem que s'ha de tenir molt en compte a l'hora de parlar del present i del futur del musical autòcton ho vam descobrir a Pegados i es corrobora a Merda d'Artista, l'espectacle en el qual han convertit la que es considera una de les fites de l'art conceptual: unes llaunes plenes d'excrements propis que el 1961 l'artista italià Piero Manzoni va omplir, etiquetar (com a Merda d'Artista, precisament), signar i vendre a preu d'or. La seva intenció era denunciar la buidor del mercat de l'art, dominat pels diners i la vanitat, però aquest va assimilar la crítica i va convertir l'ofensa en una obra per la qual actualment se'n paguen més de 120.000 euros.

Aquesta paradoxa és ideal per bastir-hi un musical i la parella González-Pérez n'ha fet un espectacle amb bona música, gamberro, fresc, descomplexat i, sobretot, molt divertit. A Merda d'Artista, Manzoni viu la seva contradicció envoltat d'una representant hiperventilada, una novia frustrada, un soci mediocre i una periodista novella. Uns personatges histriònics que són, realment, el nucli de tot plegat fins i tot per damunt de l'argument.

Per això, tant la direcció d'Alícia Serrat com l'esforç de la companyia es dirigeixen a dibuixar-los perfectament. I ho aconsegueixen: Ferran González és un gran cap de cartell que amb tot deixa lloc, per exemple, a les magnífiques creacions de Gemma Martínez (una actriu que es posa el públic a la butxaca des del minut zero) o Frank Capdet, sense cap mena de dubtes el més complet del repartiment. La solvència vocal dels intèrprets queda perfectament contrastada i el bon treball coreogràfic de Marta Tomasa ajuda a brillar. Com a contraprestació, hi ha moments en què Serrat hauria de canalitzar l'excés d'energia.

Bona història, grans personatges, bona música... Un musical de cap a peus, en definitiva. I molt anglosaxó, per cert. Un molt bon exponent del gènere al qual caldria arrodonir una mica la trama i millorar l'escenografia, però que en qualsevol cas, mereix trancendir els límits del Festival Grec i fer una temporada --que probablement sigui llarga-- en qualsevol teatre. El que està clar és que Ferran González i Joan Miquel Pérez coneixen molt bé els ressorts d'aquesta disciplina. De fet, si Merda d'Artista s'hagués estrenat a l'off-Broadway o a l'off-West End segurament no trigaria massa temps a representar-se a mig món.