Que Ferran González i Joan Miquel Pérez formen un tàndem que s'ha de tenir molt en compte a l'hora de parlar del present i del futur del musical autòcton ho vam descobrir a Pegados i es corrobora a Merda d'Artista, l'espectacle en el qual han convertit la que es considera una de les fites de l'art conceptual: unes llaunes plenes d'excrements propis que el 1961 l'artista italià Piero Manzoni va omplir, etiquetar (com a Merda d'Artista, precisament), signar i vendre a preu d'or. La seva intenció era denunciar la buidor del mercat de l'art, dominat pels diners i la vanitat, però aquest va assimilar la crítica i va convertir l'ofensa en una obra per la qual actualment se'n paguen més de 120.000 euros.
Aquesta paradoxa és ideal per bastir-hi un musical i la parella González-Pérez n'ha fet un espectacle amb bona música, gamberro, fresc, descomplexat i, sobretot, molt divertit. A Merda d'Artista, Manzoni viu la seva contradicció envoltat d'una representant hiperventilada, una novia frustrada, un soci mediocre i una periodista novella. Uns personatges histriònics que són, realment, el nucli de tot plegat fins i tot per damunt de l'argument.
Per això, tant la direcció d'Alícia Serrat com l'esforç de la companyia es dirigeixen a dibuixar-los perfectament. I ho aconsegueixen: Ferran González és un gran cap de cartell que amb tot deixa lloc, per exemple, a les magnífiques creacions de Gemma Martínez (una actriu que es posa el públic a la butxaca des del minut zero) o Frank Capdet, sense cap mena de dubtes el més complet del repartiment. La solvència vocal dels intèrprets queda perfectament contrastada i el bon treball coreogràfic de Marta Tomasa ajuda a brillar. Com a contraprestació, hi ha moments en què Serrat hauria de canalitzar l'excés d'energia.
Bona història, grans personatges, bona música... Un musical de cap a peus, en definitiva. I molt anglosaxó, per cert. Un molt bon exponent del gènere al qual caldria arrodonir una mica la trama i millorar l'escenografia, però que en qualsevol cas, mereix trancendir els límits del Festival Grec i fer una temporada --que probablement sigui llarga-- en qualsevol teatre. El que està clar és que Ferran González i Joan Miquel Pérez coneixen molt bé els ressorts d'aquesta disciplina. De fet, si Merda d'Artista s'hagués estrenat a l'off-Broadway o a l'off-West End segurament no trigaria massa temps a representar-se a mig món.
