Misántropo

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Israel Elejalde , Bárbara Lennie , José Luis Martínez , Miriam Montilla , Manuela Paso , Raúl Prieto , Cristóbal Suárez
Adaptació:
Miguel del Arco
Direcció:
Miguel del Arco
Escenografia:
Eduardo Moreno , Lorena Puerto (assistent)
Vestuari:
Ana López
So:
Sandra Vicente (Studio 340)
Il·luminació:
Juanjo Llorens
Composició musical:
Arnau Vilà
Vídeo:
Joan Rodón, Emilio Valenzuela
Interpretació musical:
Arnau Vilà,
Coreografia:
Carlota Ferrer
Ajudantia de direcció:
Aitor Tejada , Daniel de Vicente (assistent de direcció)
Producció:
Kamikaze Producciones, Teatro Español de Madrid , Teatro Calderón de Valladolid, Jordi Buxó (produccióexecutiva)
Sinopsi:

L'any passat va ser un Ibsen, i ara és el torn de Molière. Miguel del Arco signa aquesta versió d'El misantrop, un clàssic que continua qüestionant-nos què és l'honestedat. Amb humor i a un ritme vertiginós.
 
L'Alcestes, el nostre protagonista, vol, anhela viure en la veritat. Vol ser honest i sincer i que els altres ho siguin amb ell. Però, com qualsevol ésser humà, està carregat de contradiccions. Són aquestes contradiccions, i la seva incapacitat per trobar el terme mig que el deixi viure, allò que el porta a retirar-se al desert pel qual clama des de la primera conversa amb el seu amic Filint.
L'Alcestes lliura una lluita desesperada que m'emociona profundament. Potser per la passió dels seus actes en una època laxa com la nostra, en què sembla que s'imposa el “tot s'hi val”. En la qual cada vegada costa més distingir allò que està bé d'allò que està malament i, per tant, es difumina la idea de què és la llibertat. En què, a força de no voler que les coses siguin blanques o negres, tot s'ha tornat gris. L'Alcestes posa en perill la seva integritat per defensar la veritat. Perquè no s'acomoda a la ficció imperant i perquè està disposat a perdre-ho tot per defensar allò en què creu. Potser té raó o potser no. Del que estic segur, desgraciadament, és que no conec gaires homes com ell.
Miguel del Arco

Crítica: Misántropo

26/11/2014

Intel·ligent adaptació, atractiva posada en escena, tema contundent

per Jordi Bordes

Miguel del Arco la torna a clavar amb Misántropo. Perquè tria un tema que sembla com anell al dit (i això que fa més d'un any que es va estrenar a la cartellera de Madrid). Perquè proposa un espai i uns recursos que, en general, són encertats i amb un repartiment que respon prou a l'evolució dels seus personatges. Potser hi ha algun to un pèl exagerat amb les il·luminacions per ensenyar la mirada introspectiva d'Alcestes, l'home honest que acaba sent un misantrop i renegant de tot. De fet, com que Alcestes ja apareix com a enfadat amb el món (tot i que segueix capturat per l'amor de Celimena) l'obra li permet molt poc recorregut, de la persona distant i orgullosa a l'antisocial., Això fa que hi hagio alguns moments que la intrerpretació sigui massa afecta i decaigui el realisme.

La comèdia i el cinisme Molière (i Del Arco) els guarden als secundaris que s'abracen i es treuen els ulls a una velocitat increïble. I tothom pot riure obertament amb el cantant romàntic que presenta, en acústic, el que podria ser el hit de l'estiu. 

El dolor ve de la banda d'Alcestes que no pot renunciar al seu amor per molt antagònic i incorregible que sigui el seu comportament. Ella li retreu que no l'estimi a ella si no al que ell desitjaria com fos. Ben vist.

Trivial