Farsa de traç gros per riure's, a un volum notable, del patetisme patri i de la peripècia pròpia. La companyia Chicuelina, sorgida de l'Eòlia, amb la direcció de Martí Torras (Rhum o Cobi Curro Naranjito) i la col·laboració de Paco Mir de Tricicle (El perro del hortelano), claven estocades a la política cultural, barrejant fets i personatges reals amb deliris personals d'una ficció almodovariana. Tot és possible al ruedo si el munta la fiesta els de la Chicuelina.
L'obra parteix de la prohibició de la cursa de braus a Catalunya el 2012. Si es va especular que l'edifici es podria transformar en una gran mesquita, o en el centre d'operacions del Cirque du Soleil a Catalunya, ells fan bona la tesi que fos una prolongació del TNC. De fet, és cert que el Lliure quan només subsistia a Gràcia va estudiar el projecte de transformar la plaça de toros de Les Arenes en el seu nou emplaçament. El cost del projecte va desviar la companyia al Palau de l'Agricultura, on ara es troba dins de la Ciutat del Teatre: La petita cultura catalana somia sovint amb projectes monumentals. Però el teatre no és el futbol (o els centres comercials ni les especulacions immobiliàries) i aquests grans i costosos dissenys es queden en una bonica maqueta per al Museu de les Arts Escèniques, per exemple. Ara hi fa una estada al Teatre Gaudí Barcelona (després d'estrenarse a l'Eòlia com a treball de final de curs). És normal. Ever Blanchet és un gran amic de dir barbaritats a l'escenari. Per a escandalitzar, sí, i per demostrar el nivell d'hipocresia que plana sobre la realitat política catalana. Un exemple d'un text escrit i dirigit per Ever d'aquesta magnitud? Hipopòtamos.
Anem al toro, doncs. Quin coneixement de tauromàquia poden tenir uns actors acabats de sortir de l'Eòlia, si no havien fet la confirmació al 2012 i si la majoria dels majors d'edat d'aquell any no havíem entrat mai a una plaça si no era perquè hi havia plantada una carpa de circ? Com es contamina la cultura taurina d'amor patri espanyol o de denúncia independentista catalana? Quins són els actors, amb noms i cognoms, que s'hi sumen a la reivindicació i quants eviten parlar dels correbous?
Els actors es desdoblen en personatges: Imaginen una col·lecció de vídeos per aprendre a ser torero per Internet (només falta incloure una subscripció a Jara y sedal!). Si no es pot practicar les muletes amb els toros al ruedo, sí que el curset dota d'una hombría masculina que abdueix les dones més despampamants, sembla persuadir l'anunci. La jerarquia patriarcal tomba d'esquena com l'alè d'un Brandy a mig matí. Al costat, són ells mateixos discutint-se sobre com han de fer el guió i quins personatges han de prevaldre. I hi va saltant, com a gag reiteratiu el "No se entiende nada" per deixar ben clar que el quadre és d'un surrealisme a l'enèssima potència i que, en realitat, les escenes serveixen per anar servint els acudits i la possibilitat de divertir amb barbaritats com l'aparició d'un extraterrestre del Polònia i de Patatas fritas falsas; un Ferran Mascarell que cohabita com a regidor i conseller alhora; o les cites més increïbles d'un Mariano Rajoy en estat de gràcia (que recorda més a un Chiquito de la Calzada que no pas a un president del govern espanyol... en fi). Sovint la realitat serveix uns acudits més surrealistes que cap guionista pogués imaginar. Monumental hi juga fins a l'extrem. Sense la voluntat que ningú surti a cremar contenidors ni banderes i, sí de riure's d'uns mateixos i de comprovar com la contradicció més ridícula està inscrita en l'ADN dels catalans, de la cultura i de la humanitat en general.
Vagin, riguin i gratin-se el que faci falta. No sortiran més intel·lectuals, però sí més descansats.
