Mos Maiorum. El costum dels avantpassats

Teatre

informació obra


Direcció:
Ireneu Tranis, Alba Valldaura, Mariona Naudin
Intèrprets:
Ireneu Tranis, Alba Valldaura, Mariona Naudin, Fàtima Campos
Autoria:
Alba Valldaura, Mariona Naudin
Producció:
Festival TNT-Terrassa Noves Tendències, Cia. Mos Maiorum, Antic Teatre, Nico Roig
Ajudantia de direcció:
Mònica Almirall
Companyia:
Los Hedonistas
Dramatúrgia:
Cristina Peregrina
Sinopsi:

El mes d’abril de 2015 es va produir un dels naufragis més greus de la història del Mediterrani on gairebé un miler de persones van morir ofegades a les costes de Lampedusa. La classe política europea de seguida va posar el crit al cel, aparentment indignada per l’esdeveniment fatal que van titllar de “tragèdia humana”, però al cap de pocs dies la notícia ja havia caigut a l’oblit i no es van prendre mesures ni es van veure canvis reals. Tot va ser una pantomima hipòcrita i políticament correcta que es va acabar convertint en fum.

Mos Maiorum  neix de la inevitable pregunta: Per què no s’evita aquest genocidi amagat?
La peça se centra en els casos de la frontera entre Espanya i el Marroc, perquè abans de fixar-nos en el que passa fora hem de saber què passa a les “nostres” fronteres.

Per parlar de tot això, Ireneu Tranis, Mariona Naudin i Alba Valldaura han articulat un dispositiu escènic que permet abordar la temàtica de la immigració de cara i de la manera més directa possible. Un mecanisme inspirat en els formats documentals i la investigació sociològica però amb una forma artística, poètica i crua a la vegada, on el públic forma part de l’experiència i l’atmosfera despullada fa arribar amb més força els testimonis recollits a la frontera.
Mos Maiorum  o “els costums dels nostres avantpassats” és el nom que s’ha escollit per denominar l’operació de cooperació policial organitzada pel Consell Europeu contra les persones immigrants.

Crítica: Mos Maiorum. El costum dels avantpassats

25/04/2018

L'altaveu fidel de la Frontera Sud

per Teresa Ferré

Des de l’any 2000 s’ha comptabilitzat la mort de més de 35.000 persones al Mediterrani. Són xifres incertes, que canvien pràcticament cada dia; fins i tot algú es pot estar ofegant ara mateix en escriure aquestes línies i mai no se’n trobi el cos. Aquest marcador neix d’unes polítiques migratòries restrictives que tenen com a banc de proves la Frontera Sud de l’Estat espanyol. El projecte Mos Maiorum, la veu dels avantpassats puja a escena la complexitat d’aquesta realitat.

Teatre documental directe i sense concessions que apropa el públic a Màlaga, Melilla, Nador, Tànger, Ceuta i també Barcelona, on s’escolta el testimoni de migrants que habiten la muntaya del Gurugú, activistes com Helena Maleno, personal de la Creu Roja o un guàrdia civil, a més dels reclams turístics i publicitaris d’alguns dels llocs. La posada en escena és un espai totalment buit presidit per una pantalla en el qual els intèrprets es van movent lliurement mentre arrosseguen el públic, que està dempeus al seu voltant (...)

És el primer cop que com a espectadora he vist un procés creatiu fruit de la tècnica verbatim, un recurs habitual al teatre documental anglosaxó que aquí pràcticament no s’utilitza. (...) És indiscutible la destresa dels tres intèrprets i creadors en reproduir fidelment les paraules dels entrevistats. (...) 

Mos Maiorum és una proposta honesta, que neix de la necessitat de defensar els drets humans i denunciar la injustícia i de l’obstinació de no voler donar l’esquena a una situació que ens és propera i massa sovint ignorada.

Trivial