Mos Maiorum. El costum dels avantpassats

informació obra



Direcció:
Ireneu Tranis, Alba Valldaura, Mariona Naudin
Intèrprets:
Ireneu Tranis, Alba Valldaura, Mariona Naudin, Fàtima Campos
Autor:
Alba Valldaura, Mariona Naudin
Producció:
Festival TNT-Terrassa Noves Tendències, Cia. Mos Maiorum, Antic Teatre, Nico Roig
Ajudant de direcció:
Mònica Almirall
Companyia:
Los Hedonistas
Dramatúrgia:
Cristina Peregrina
Sinopsi:

El mes d’abril de 2015 es va produir un dels naufragis més greus de la història del Mediterrani on gairebé un miler de persones van morir ofegades a les costes de Lampedusa. La classe política europea de seguida va posar el crit al cel, aparentment indignada per l’esdeveniment fatal que van titllar de “tragèdia humana”, però al cap de pocs dies la notícia ja havia caigut a l’oblit i no es van prendre mesures ni es van veure canvis reals. Tot va ser una pantomima hipòcrita i políticament correcta que es va acabar convertint en fum.

Mos Maiorum  neix de la inevitable pregunta: Per què no s’evita aquest genocidi amagat?
La peça se centra en els casos de la frontera entre Espanya i el Marroc, perquè abans de fixar-nos en el que passa fora hem de saber què passa a les “nostres” fronteres.

Per parlar de tot això, Ireneu Tranis, Mariona Naudin i Alba Valldaura han articulat un dispositiu escènic que permet abordar la temàtica de la immigració de cara i de la manera més directa possible. Un mecanisme inspirat en els formats documentals i la investigació sociològica però amb una forma artística, poètica i crua a la vegada, on el públic forma part de l’experiència i l’atmosfera despullada fa arribar amb més força els testimonis recollits a la frontera.
Mos Maiorum  o “els costums dels nostres avantpassats” és el nom que s’ha escollit per denominar l’operació de cooperació policial organitzada pel Consell Europeu contra les persones immigrants.

Crítica: Mos Maiorum. El costum dels avantpassats

27/12/2016

Transmissors de realitat

per Manuel Pérez i Muñoz

La gran trampa del teatre de denúncia social implica caure en el pamflet. L'arenga combrega amb dificultat amb l'art, que per definició dialoga, evoca i suggereix més que imposa. En el necessari ressorgiment del teatre compromès amb els problemes col·lectius molts grups han caigut en discursos simples i en l'apel·lació exagerada a la identificació maniquea. Afortunadament, hi ha companyies que escapen al parany i amb nous recursos i propostes plantegen punts de vista enriquidors per als complicats temes de sempre.

'Mos Maiorum' és un brillant exemple de teatre document que combina la denúncia de la situació de la frontera de Melilla amb un recurs innovador, el Verbatim, un sistema d'escolta per auriculars a través dels quals els actors interpreten basant-se en enregistraments reals. La tècnica permet la reproducció al detall per tal que els intèrprets s'adaptin als documents sonors, en aquest cas, un conjunt de testimonis recopilats al voltant del drama dels immigrants subsaharians.

L'efecte de realitat aconsegueix dirigir una proposta molt dinàmica on el públic se situa al voltant dels actors per sentir-se part de la multiplicitat de veus. Un joc de llums mòbils marca en tot moment els canvis de l'escena i recrea atmosferes, algunes de les quals molt ben trobades. És el cas del moment en què el públic assisteix a l'encontre amb les persones que esperen per saltar la polèmica tanca.

Bocins de realitat que brollen per fer-nos partícips d'una fotografia colpidora i sagnant, d'un drama que només necessita els transmissors adequats per mantenir-se d'actualitat. Teatre document del bo, per tant, actors-vehicle que es difuminen per deixar pas a la crua realitat.

Trivial