Aquest concert serà un viatge en l'imaginari del món dels musicals (teatrals i de cinema). Seguirà una dramatúrgia fina, un fil conductor que ens transportarà a l'essència de les cançons musicals de tots els temps. Passarem per himnes, moments dramàtics, corals, íntims, coreografies, solos…
Un privilegi pels pares, una descoberta pels fills. Els espectacles en què la canalla pot creuar l'escenari mentre observa els que toquen la música en directe i canten és un veritable bateig escènic. Es transmet la sensació de viure en un lloc amable, de confiança, en què les reaccions de les criatures (davant els estímuls sonors i visuals dels intèrprets) són el centre d'atenció. No hi ha gaire res més. És com trobar-se un diumenge al matí al menjador de casa amb la criatura dalt d'una catifa i amb una música per a adults que la canalla també hi reacciona.
Per poder disposar d'aquest estar pausat requereix una adaptació musical que permeti resseguir melodies i segones veus. El conjunt de Pels més menuts també contempla petites accions que trenquin la passivitat i que generi sorpresa, elements que incitin a una certa interacció (ara amb una infal·lible màquina de bombolles, ara amb un mòbil d'una papallona, per exemple). La clau per a generar l'espai de confiança és la capacitat de mirar als ulls de la canalla i de cedir-los el pas, o agafar-los de la mà, per fer una volta per la rotllana. O de convidar a ballar. Els cotxets queden fora. L'any passat, en plena Covid, es va fer alguna peça d'aquest perfil però distanciant els grups bombolla i que feia difícil una convivència natural... Nius, ara, segurament tindria un ressò molt més càlid.
La proposta de Pels més menuts va canviant de repertosi, segons el títol. En aquesta ocasió es disposen de fragments de musicals clàssics (El rei lleó, Els miserables, Somriures i llàgrimes...) totes són interpretades en la llengua original (l'anglès). i, d'ente el repertori, guarden un lloc ben especial a la balada de Per què he plorat de Mar i Cel.