Cada any la Sala Beckett ofereix a dramaturgs i dramaturgues la possibilitat d´incorporar-se a l´equip artístic de la sala i fer-lo partícip durant una temporada de les activitats i de les decisions que es van succeint. El compromís de la persona elegida es escriure i estrenar una obra. Enguany ha estat escollida Eu Manzanares, que ha unit a la seva capacitat com a dramaturga, la de directora, assumint de forma brillant ambdues facetes, en aquest magnífic espectacle que es Turandot.
Eu Manzanares es dramaturga, directora i actriu. Es va estrenar com a dramaturga el 2015, al Teatre Tantarantana amb Una paret blau-cel. L´any 2018, escriu Idoli Iranti, text guanyador d´una Beca Tisner, amb la que pren part de les seleccionades pel Cicle de Lectures Dramatitzades del Cicle de Lectures Dramatitzades de la Sala Beckett el 2020. El desembre del 2019, estrena a la Sala Flyard, Lo nuestro, aconseguint el Premi Teatre Barcelona 2020, i una nominació als Premis Butxaca com a Millor espectacle de petit format. El 2020 participa a la desena edició del Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta, amb La transcendència de l´Spòiler. Aquell any es guardonada amb la beca Carme Monturiol, per El mestre i el mar, estrenada el 2023 al Teatre Eòlia. L´any 2021 es seleccionada per el IX Laboratori de Escriptura Teatral de l´SGAE, amb Benvinguts. Estrena al Teatre Lliure, Frank, que es nominada als Premis Butaca. Participa a l´Obrador d´estiu de la Sala Beckett i es becada amb un ajut a la creació. El juny del 2022 li es concedida una de les Beques Barcelona i el novembre del 2022 estrena a la Sala Fènix, Dopaland. Actualment està treballant en el nou espectacle de The Feliuettes, que s´estrenarà al Círcol Maldà.
Ha treballat com a directora, ajudant de direcció i actriu en pràcticament totes les sales independents de Barcelona (Tantarantana, Nau Ivanow, Sala Flyard, Atrium, Maldà, Sala Beckett i també al Teatre Grec, entre d´altres).
Una obra on s´uneixen realitat i ficció.
La seva avia va donar sang de forma “voluntària”, a canvi d´aliments, a uns importants laboratoris ubicats a la zona alta de la ciutat. Eren els principis de la dècada dels anys 50. Aquesta sang aconseguida de forma poc ètica i legal, anys desprès van estar prohibides les “donacions voluntàries”, va servir als laboratoris per poder investigar i aconseguir nous productes amb els conseqüents beneficis. Per a l´avia, com molt altres gent, era la forma de poder subsistir, ella i la família, en aquells durs anys de postguerra.
Partint d´aquest fet real Eu Manzanares crea una trama que va dels anys 50 a l´època actual, on la neta, incipient dramaturga, està tractant de construir un text dramàtic recollint l´historia de l´avia i la de la seva mare, que treballa en la neteja a cases de l´alta burgesia catalana, sense contracte i amb un sou més aviat pobre.
Teatre dins del teatre. L´autora, a través del seu alter ego, la filla dramaturga, va teixint una enginyosa trama, que va i ve en el temps. Fora de context però dins del context ens ofereix una hilarant escena en la que tres activistes revolucionaris eixelebrats i amb molta doctrina mal apresa, una diarrea mental considerable, intenten fer una atemptat al Liceu, el teatre de l´alta burgesia.
Al final l´autèntica revolució es farà a l´escenari on la directora li dona un gir inesperat a l´òpera Turandot, empoderant a la protagonista, proclamant la seva independència i el seu dret a elegir. L´espectacle acaba on el va deixar Puccini al morir. El príncep cregut i superb, desprès de superar les tres proves, proclama : ”Que ningú dormi....a l´alba..jo Vincero Vincero Vincero!!!!”. Doncs en aquesta versió, serà que no. La autèntica revolució està servida.
Aquest fet provoca el desconcert la indignació del públic burgès i del patrocinador i director del laboratori. Per cert aquest laboratori segueix sent un dels patrocinadors del Liceu, un patrocini que llueix i no deixa de reivindicar una classe social. Tret d´aquest patrocini no se li coneix cap acció d´ajut social que d´alguna manera contribueixi, si més no en part, a tenir consciència d´aquells temps en que es va aprofitar dels mes humils.
Molt encertada l’escenografia de Laura Clos (Closca), que permet treballar en tres escenaris, amb uns simples corriments de cortina.
La cançó Nessun Dorma-Vinceró, cantada sempre pel tenor protagonista, ha estat versionada per la soprano, Júlia Colom
Un magnífic repartiment
Actrius prou conegudes i reconegudes. Anna Barrachina (interpreta la mare) i es la que porta magníficament el tempo de la primera part, ben secundada per Tai Fati, que interpreta a la filla. Queralt Casasayas (mostra la seva versatilitat desdoblant-se, interpretant l´avia i una de les activistes). Julia Truyol (co-fundadora de la Calòrica, interpreta fins a quatre personatges, versàtil i amb una extraordinària vena còmica ). L´unic actor (propietari del laboratori, doctor i activista), està interpretat per Pepo Blasco, que va haver de substituir Pep Ferrer, que va patir una lesió a darrera hora. En set dies es va fer la substitució.
Tai Fati es l´actriu més jove del repartiment. Va estar nominada com actriu revelació el 2021, als premis Teatre Barcelona, pel seu treball a Heroïnes o res, amb la Companyia del TNC. Recentment s´ha estrenat una mini-sèrie televisiva, Zorras, on es una de les tres protagonistes. Registres ben diferents que mostren la ductilitat d´aquesta jove actriu.
Turandot i el trist paper de les dones a l´òpera.
Turandot, va ser l´opera inacabada de Giacomo Puccini (1858-1924), a la que posteriorment li van donar final el compositor Franco Alfano i va ser estrenada el mes d´abril de 1926. Situada a la Xina mil·lenària, la princesa Turandot, traumatitzada per la mort d´una avantpassada violada, exerceix la venjança sobre els homes. Obligada pel seu pare a casar-se imposa tres proves-endevinalles als seus pretendents. Si no les passen son decapitats. Es considerada cruel i incapaç d´estimar. Fins que arriba el príncep Calaf de passar les tres proves i gallardejar d´haver-ho aconseguit acaba domant-la i “enamorant-la”. Si o si, li agradi o no, Turandot es casa amb Calaf. Generalment a les òperes els personatges femenins son dèbils, manipuladors, neuròtics, frívols (la donna e mobile qual piuma al vento), o marcadament dolentes o cruels, cas de Turandot, i cal domesticar-les o que morin (en quantes ocasions acaben tràgicament!!!).
Altres òperes de Puccini, un dels grans compositors operístics son La bohème, Tosca i Madame Butterfly.
Text. ferranbaile@gmail.com
